Springsteen reconquista el Camp Nou i revifa el vincle amb BCN
• El rocker va oferir un monumental recital de 3 hores, 20 anys després de la seva estrena a l'estadi
• El recital va reunir 75.000 persones i va incloure peces com 'Hungry heart', 'The river' i 'Jungleland'
Fa gairebé 20 anys, el 3 d'agost de 1988, Bruce Springsteen fidelitzava el públic barceloní amb una exhibició al Camp Nou capaç de marcar una generació (o més). Ahir a la nit, l'autor de Born to run va assaltar, de nou, el cim escènic més elevat i prohibitiu de la ciutat, amb uns 75.000 assistents, segons l'organització. Un estadi al qual només van els gegants de l'espectacle i al qual Springsteen tornarà avui, en el tancament europeu del Magic tour. La doble cita a Barcelona, amb 150.000 persones, suposa un rècord ciutadà i és, al mateix temps, la convocatòria més gran registrada en el seu actual tour continental.
Va ser un recital de tres hores de durada que va complir, en proporcions equilibrades, amb els compromisos adquirits amb el públic desbordat: hi va haver èxits comercials, clàssics dels anys 70, material de les últimes produccions i alguns gestos de complicitat als seguidors de llarg recorregut. Un repertori que potser cap fan considerarà perfecte (cada un d'ells té la seva pròpia llista de títols imprescindibles), però que va alimentar una exhibició monumental; un nou cim per sumar al cur- rículum barceloní de Springsteen.
Tot va començar, amb gairebé 25 minuts de retard, a l'èpic so de No surrender, amb la E Street Band imposant la seva llei sense titubejos, marcant estil com a equip pura sang del rock'n'roll. La fase de l'escalfament va comptar amb Radio nowhere, Out in the street, Promised land i un Hungry heart absent en els últims recitals barcelonins que va fer cantar per primera vegada el Camp Nou. Després, un homenatge al rock'n'roll clàssic amb Summertime blues, d'Eddie Cochran, i les primeres paraules de l'artista en català. "És una nit magnífica. ¡Som-hi!", amb domini dels pronoms febles i tot.
PELS DRETS CIVILS
The river, una altra peça oblidada en les últimes visites, i Brilliant disguise, amb Patti Scialfa compartint micròfon amb Springsteen, van fer pensar en el recital del 1988, i Atlantic city, en versió elèctrica amb tota la banda, en la gira Born in the USA. A poc a poc, es va veure el de New Jersey més còmode, estrenyent mans de les primeres files i bolcant-s'hi. Els mecanismes de la E Street Band, amb les guitarres de Steve Van Zandt i Nils Lofgren, van rodar sense fissures en un Because the night que va fer aixecar tothom, per enèsim cop, a l'estadi.
Per introduir Living in the future, Springsteen va llançar la seva única al.lusió sociopolítica de la nit amb un comentari sobre "la retallada de les llibertats civils". Després, les cadències soul de Mary's place van provocar jocs de l'artista amb el públic; braços amunt inclosos en una mostra depurada de l'efecte fideuà. Tunnel of love, The rising, Last to die i Long walk home van dibuixar una corba de tensió lleugerament decreixent fins a l'esclat final de Bad- lands, al cap de dues hores de xou.
Els bisos van començar amb un tòtem de l'era clàssica de Springsteen: Jungleland, amb el seu desenvolupament gairebé simfònic, gershwiniano, i el llarg solo de Clarence Clemons. Més fusta: Born to run (una cita fixa en tots els concerts), Bobby Jean, Glory days, la versió guitarrera de Dancing in the dark... I una tanda final de ritmes festius amb la cèltica American land, amb violí de Soozie Tyrell, i un lúdic Twist and shout prolongant el festí. Una altra gesta de Bruce Springsteen & The E Street Band a Barcelona.
JORDI BIANCIOTTO
ElPeriodico.com - BARCELONA
(Perdoneu per la qualitat del so...)
Loading...
6:12
Bruce Springsteen - Waitin' On A Sunny Day (19/07/2008)by roquefooort23,661 views
Link to this comment:
All Comments (0)