Per les moltes vegades que m'he aixecat quan només regnava la foscor.
Per les hores d'asfalt i quilòmetres d'anar i tornar.
Per la bona companyia, Rafa i Sarah que van ser els millors trencasilencis que es poden tenir.
Per les grans bandes sonores que van sonar dins del cotxe, en autopista o carreteres comarcals.
Per els millors esmorzars del món.
Per l'estima del nostre territori.
Perque veure sortir el sol és sinònim d'estar viu, de sentir els primers rajos i gaudir d'un espectacle únic, jo ja dormiré quen mori, ara em toca sentir.
La verdad los comentarios técnicos todavía son ajenos para mi, neófito en esto y la sabiduría recién atisba una brisa en mi oído. Para gente como yo ver estas imágenes reconcilian la hermosa naturaleza, tan a la mano, con mi ser.
Felicitaciones.-
unevertoriano2009 9 months ago