Breu resum dels fets:
Un día com qualsevol altre, estaba la Yas, en el fabulós col·legi Cervantes fent uns exercicis de matemátiques, quan de sobte se n'adonà de que no sabia sumar. Es ficà nerviosa i escomençà a tremolar. Es calfà el cap intentant recordar com es sumaba, pero això no donaba cap resultat. Es girà, i observa el seu voltant. I es fixà en Samuel, un companyer seu de classe no molt hábil en l'art de les asignatures de segon cicle. I ella, tota acollonada, pensà: ¡¡Desgraciat, em senc com tú!!
Ella, que sempre era la primera de la classe,es sentí com aquell xiquet, es sentí tonta. Cada vegada escomençaba a tremolar més i més. Sentia com les galtes se li enrogien i qué anaba a esclatar. Ja, tornat-se boja per complet s'alsà d'un bot i es dirigí a tota presa a la taula on es trobaba el seu professor, i allí, per fi, esclatà:
¡¡¡MANOLOOOOOO, QUÉ NOSÉ SUMARRRRRRRRRR!!! (Casi plorant.. xD)
Qué parida,tú. xD
Link to this comment:
All Comments (0)