És enmig de la gentada
Quan camines pel carrer
Que la ràbia se t'emporta
I no pots pensar en res més
És enmig de la tempesta
Quan t'amagues allà on pots
Que un llamp d'odi t'enlluerna
I una bala et toca al cor
És llavors quan la tristesa
S'apodera del teu cos
Crides però ningú t'escolta
Mentre cau la nit al món
Però la lluna i les estrelles
Que il•luminen el teu plor
Et teixeixen d'esperança
Quan es fa de nit al món
Uooooooo no et rendeixis
Uooooooo seguiràs lluitant!
És en el moment que plores
Quan la fred et deixa mort
Que la por no et deixa moure
I ho vols abandonar tot
És la sang que regalima
Quan la neu ho tapa tot
Que el dolor no et deixa viure
I tenyeix el blanc de roig
És llavors quan la tristesa
S'apodera del teu cos
Crides però ningú t'escolta
Mentre cau la nit al món
Però la lluna i les estrelles
Que il•luminen el teu plor
Et teixeixen d'esperança
Quan es fa de nit al món
Uooooooo no et rendeixis
Uooooooo seguiràs lluitant!
Link to this comment:
All Comments (0)