Josep Agusti toca i canta la seva cançó, "Sillo Roig"
Cada dilluns el cel no deixa de plorar,
la pluja no pararà
la soledat em banyarà
tremolen els passos
i per accident
on pel carrer de la memòria
ens veiem i ens creuem
sense ni mirar-se als ulls
com si morta estigués...
Somnis que sens trenquen,
mirades que sofeguen
una trista errada amb un final
no queden mes paraules que la musica,
per a poder expressar
el Teu comiat
La ma marcada a un sillo roig
es el meu únic record,
on viu un sol cor...
mil histories que contar-te
mil batalles que combatre...
Lacte final sapropa
tu t'endus la roba interior
Amb llàgrimes als teixits que no tornaran als ulls...
Ta casa de la meva, es troba a 17 passes
I no puc arribar ni a la meitat
Ja fa massa mesos,
deixe de comptar
el 7 de cada mes cada Juliol
Volguera fer tot el que esta a les meves mans
però em resultarà impossible ja que tu has ficat
la decisió final
La ma marcada a un sillo roig
es el meu únic record,
on viu un sol cor...
mil histories que contar-te
mil batalles que combatre...
junts altre cop
Mentre escric aquesta lletra
senc la pluja dels dilluns
senc la ràbia de les nits
del inici de setmana
una ràbia incontrolada
i em quedaré esperant
al sillo roig tota la nit
a que tornes al meu llit
no puc viure allà a on ets tu
no puc viure sense tu
enyore el teu calor
enyore el teu olor
enyore els teus llunars
no puc viure allà a on ets tu
no puc viure sense tu
enyore el teu calor
enyore el teu olor
intente recordar
la teva veu...
jose eres un crack!!
tranker69 2 years ago