Delfí Abella - Les formigues

Passen les formigues
van camí del cau;
miren cap a terra
sota del cel blau.
Poc a poc fan via
arrepleguen gra,
volten la brutícia:
tot val per menjar...
Viuen arreplegades,
han de seguir el joc;
hi ha feines diverses,
cadascú al seu lloc!...
La unió a la força,
no es separaran...
Cal apilotar-se:

no saben on van,
però una llei els guia:
la llei del instinct.
Les febles es moren,
altres van vivint...
Els morts no treballen,
no valen un plor.
El senz de les bèsties
és dur, és ferm, és bo...
Les formigues riges
topen amb rivals:
les formigues negres
serien iguals
si no fos pel bàsic
diferent color....

Roges contra negres
lluiten amb braó!
Les que resten passen
penes i fatics
buscant a tothora
altres enemics.
Sembla que els agradi
la vida d'esclau.
Sempre els ulls a tera,
d'esquena al cel blau...
Volen viure juntes
i no es diuen res:
veure's i etimar-se
mai no n'han après...
Humils formiguegen
per guanyar-se el pa:
segueixen la fila
que no es pot trencar

Category:

Music

Tags:

• els
• setze
• jutges
• delfi
• abella
• nova
• cançó
• catalana
• català
• Barbaritats
• d'avui

[metacosmos]

Las hormigas franquistas contra las cigarras cantautoras.