El petit cartellet posava: "NO SE VENDE. MI TRABAJO ES PARA TODOS".
Eren "La metamorfosis de Narcís" de Dalí i l'"Escola d'Atenes" de Rafael. El que ella filava no sabia quin era.
M'apropo amb dues passes curtes. Té el cabell panotxa. Brut i despentinat. Durant un moment m'estrafa la idea de tocar-li suaument. No ho faig. Li dic:
-Puc fer unes fotos?
Triga un segon.
-Sí -- balbuceja.
Tinc l'ocasió de mirar-li els ulls: despreocupada, res li importa massa.
Desenfundo la càmera, però faig un vídeo. Mentre grabo, un avi li diu coses banals, quasi estúpides. "Té vostè molta traça". Ella no li fa cas, ni s'immuta. Darrere el seu desinterès, darrere el seu rostre, s'amaga, sens dubte, una bellesa aterradora.
Me'n vaig, li dic adéu. Ella no contesta. M'hagués agradat conèixer-la.
Camí cap a casa pensava que una bona forma d'entrar-li, i entrar al seu món, hagués estat: "Per què has escollit aquestes obres?". Instants després penso que he fet bé, pot ser és millor guardar en una bosseta la màgia del silenci.
Link to this comment:
All Comments (0)