POEMES D'AMOR
Mai em diuen els teus llavis el que em diuen els teus ulls, que confessen els teus antulls o descobrixen els teus greuges, que em glossen el teu dolor o m'infonen la teva alegria, que em ploren la teva agonia o m'inunden del teu amor, que m'enllumenen o m'enceguen, em guareixen o em maltracten, m'acaricien o em maten, em concedeixen o em neguen; però que, sempre locuaces, em saben contar sincers els teus exhorts mes austers i els teus somnis mes audaços. Tenen els teus ulls el do d'alegrar-me, entristir-me, consolar-me i commoure'm; i és per que els teus ulls són ulls que saben parlar, ulls que saben riure, ulls que saben ferir i ulls que saben besar; ulls que gelen o abrasen per allà on passen.
No tinc gens de tu, ni la teva ombra ni el teu eco ,solament un invisible buit d'angoixa dintre de la meva. De vegades assec que allí és on aquesta la teva presència, perquè l'estranya insistència de no voler-te mostrés el que em fa pensar que solament existeix la teva absència. Mas que mai et desitjo, i és quan aquestes mes llunyana, avui que em consumo en va perquè ni en el no-res creo. Soledad solament posseeixo: opaca, hueca, infinita. Ni la meva ombra em visita, doncs ella salio a buscar-te, i com no va poder trobar-te, tornar-se amb mi evita. Per favor veuen, veuen disfressada d'amor, de silenci, de quietud, de tendresa, de virtut, veuen, aprofita el meu ardor. a aquest foc abrasador que el meu cor llamea, dóna-li un motiu que sigui com etern combustible. Ja vuelvete, AMOR visible!! Que perds amb que et vegi?
Dolça destinació el meu: fer poemes d'amor per a donar-te'ls a les fosques sense que sàpigues que sóc jo
Dolça destinació el meu: morir per ella d'amor; Tenir-la sempre tan prop, i tan lluny el seu cor.
A Déu li vaig demanar plorant, plorant d'amor per tu, que em tirés una mà, I t'acostés cap a la meva.
que bunic el text =)
ktalana3 2 years ago