Es va despertar un cop acabada la festa i es va trobar al mig de la platja, assegut, amb el cap una mica emboirat. I mirant a l'horitzó, aquella línia que separa el mar del cel, hi va veure... una ampolla de "lejia Conejo". La coneixia bé perquè l'havia vista moltes vegades al safareig de casa i n'havia anat a comprar per encàrrec. I a l'etiqueta d'aquella ampolla verda hi havia una conilla que rentava, i mirant-ho més d'aprop hi havia una altra botella, amb una altra etiqueta, una altra conilla que rentava, etc. I s'anava repetint de forma cíclica i no s'acabava mai. Però ell volia saber quina era l'última imatge que s'hi amagava. I ho va mirar amb un telescopi. I res, no tenia final. I després ho va mirar amb un microscopi, fins que l'etiqueta va deixar de veure's i només es veia la tinta que corria com en un paper de diari. I ja no hi havia etiqueta ni hi havia res.
I allí va néixer la Filosofia Gal·làctica.
Link to this comment:
All Comments (0)