Una monja pervertida,
una golfa immaculada,
una carn preservativa,
una ofrena descarnada.
Tens l'olor de tots els vicis mortals,
doctora a l'altra banda de la barra,
tu que pots diagnosticar-me el meu mal,
sanadora del dolor, gran xamana.
El davantal turgent d'una Afrodita,
el rimel d'una verge sevillana;
mai ha de servir cafè amb sacarina,
sinó resurreccions a 150.
Mabuidí les butxaques de pessetes,
buscant-te pels santuaris de l'alba ;
tu, que feres del dimarts un diumenge,
tocam el cafè de record canalla.
Pagament sense divisa,
mare de la carn en flama,
flor de negra mantellina,
salve, reina de la barra!
Link to this comment:
All Comments (0)