Any 1848. L'any de la "PRIMAVERA DELS POBLES" a Europa contra les monarquies absolutistes que impedien l'avanç de les IDEES DEMOCRÀTIQUES de SUFRAGI UNIVERSAL i SOBIRANIA POPULAR.
A la comarca de La Marina els Orduña, des de Benissa o des del Castell de Guadalest controlen la vida política d'esta comarca en la recent creada província d'Alacant, artificiosa divisió d'Espanya inventada a un despatx de Madrid, i que serveix als interessos d'una classe política corrupta que veu en perill els seus privilegis per les noves idees revolucionaries.
El caciquisme domina i enverina la vida política d'eixa Espanya del segle XIX.
Isabel II és la reina. El general Narváez , conegut amb el sobrenom del "espadón de Loja" és el dur i intransigent president del govern espanyol.
La Guardia Civil, que ha estat creada pel Duque de Ahumada recentment per protegir el interessos d'una burgesia propietària i mantindre l'ordre social en una època de grans desigualtats, tindrà en la repressió de l'assalt una de les seues primeres intervencions i per tant molt d'interès en obtindre i guanyar prestigi.
Cosa que farà que unes forces i altres es disputen l'èxit de l'operació de recuperar el bastió militar del Castell de Guadalest.
Des de La Vila Joiosa, un altre cacic Thous, acudirà per fer mèrits en l'alliberament de l'Orduña, el cacic de les muntanyes de la Marina.
L'exèrcit, els militars, la cavalleria, la Guardia civil, les milícies urbanes. El convuls segle XIX dels pronunciaments militars, els moderats, els liberals, els republicans...la lluita per mantindre's al poder els de sempre i els intens de canviar el sistema dels revolucionaris.
Mentre a la cort de Madrid la reina Isabel II i el seu cosí i marit Francisco de Borbón vivien intrigues, complots i desavinences matrimonials poc d'acord amb la moralitat que pregonaven, el govern conservador en mans de Narvaez, reprimirà i impedirà amb tota duresa els intents dels progressistes i republicans de fer canviar la situació i que les noves idees DEMOCRÀTIQUES de la SOBIRANIA POPULAR i el SUFRAGI UNIVERSAL que pregonaven i que recorrien l'Europa dels absolutismes, arribaren a Espanya.
La vida del militar pegolí "MAYORAZGO SENDRA", varies vegades condemnat a pena de mort per Isabel II, i la dels seus homes, un grup dels quals serà el que assalte la fortalesa del Castell de Guadalest en octubre de 1848, és una part més de la nostra història pendent de reconèixer.
El 27 d'0ctubre de 1848, fugint de l'exèrcit, 35 revolucionaris republicans del grup del Mayorazgo Sendra, assalten la fortalesa del Castell de Guadalest i prenen a Don Carlos de Orduña el totpoderós senyor de la Marina.
Es concentraran més de 400 efectius militars enviats pel Govern, entre ells la recent creada Guardia Civil, i en poques hores recuperaran l'antiga fortalesa militar.
Els supervivents, 21 presoners de Castell de Castells, de Parcent, de Pamis i de Tàrbena, seran afusellats per decisió del propi Carlos de Orduña en la placeta al darrere de l'ajuntament, a la matinada del 29 d'octubre de 1848.
Els Orduña són implacables. El sistema és implacable. El manteniment de l'ordre social comportava deixar constància de la contundència amb que s'actuaria per evitar noves insurreccions i donar exemple a una societat rural subjugada i sotmesa.
Mentre que a La Marina Alta son coneguts com els "Màrtirs del Castell de Guadalest", ací tristament seran reconeguts con uns simples "lladres".
Al complir-se 160 anys de silenci i oblit ho recordem: Llorenç Carreras, Miquel Verdú, Antoni Peiró, Miquel Romà, Antoni Romà, Francesc Verdú, Francesc Paput, Antoni Llopis, Vicent Perez, Jaume Mora, Bautista Domenech, Josep Mora,Josep Cervera, Vicent Poquet, Andreu Guardiola, Ximo Berenguer, Pere Poquet, Francesc Vicent Peres, Antoni Lledó, Miquel Moncho, Josep Soler.
Un dels afusellats, "el Gaita", sobreviurà i amb l'ajud d'un veí del Castell de Guadalest, que treballava per al propi l'Orduña, podrà fugir i contar al Mayorazgo el que va passar.
No va participar en l'assalt el Mayorazgo Sendra. Amb pena de mort i confiscació dels seus béns, s'exiliarà a l'Alger.
IN MEMORIAM
(música: Lluís Llac "Campanades a mort")
Loading...
4:00mujeres siempre mujeres DON FRANCISCO..flvby circe24246,278 views
All Comments