(3a part de 3)
Primer van ser el restaurants, després es van convertir en els hereus del "tot a 100" i així, de forma discreta, la comunitat xinesa que habita a l'Estat ha estat trepitjant el terreny al comerç tradicional. Al País Valencià els comerciants protesten perquè molts bazars xinesos els hi fan la competència deslleial: obrint els festius o venen productes per als quals no hi estan autoritzats. Algunes ciutats tenen barris que s'han convertit en autèntics "Xinatowns", això passa a El Fondo; un barri de l'extraradi barceloní on les cartes d'alguns restaurants només es poden llegir en mandarí. Repor viatgja també al pol•lígon de Cobo Calleja, a la localitat madrilenya de Fuenlabrada convertit ara en el "mercaxina" mésw gran d'Europa. Nau a nau, els xinesos de Cobo Calleja són els majoristes més importants de productes que arriben als mercats i bazars de tot la Unió Europea. Mà d'obra barata i una capacitat de traball enorme és el que ha fet possible la frase "made in Xina" perquè si alguna cosa existeix es pot fer a la Xina.
esto es como las lentejas, o te las comes o las dejas
jradetzky 2 years ago