Fotos en color de la Rússia prerevolucionària, per Prokudin-Gorskii

Nascut el 1863, Sergei Mikhailòvitx Prokudin-Gorskii va estudiar química i va dedicar la seva carrera a l'avenç de la fotografia. Es va perfeccionar a Sant Petersburg, Berlín i París i va obtenir patents per a la fabricació de pel·lícules i sistemes de projecció cinematogràfica en color. Vers el 1907 va concebre un pla educatiu destinat als escolars, que faria servir els avenços de la tecnologia fotogràfica en color per documentar els límits de l'Imperi Rus, llur història, llur cultura i llur modernització. Provist del seu laboratori muntat en un vagó de ferrocarril i dels permissos corresponents del Tsar Nicolau II, que li obrien el pas a àrees restringides i li garantien la cooperació de la burocràcia imperial, Prokudin-Gorskii va recórrer i fotografiar l'Imperi Rus poc abans que desaparegués. Entre els anys 1909 i 1912, i després al 1915, va completar el rellevament d'onze regions, viatjant en un tren equipat especialment pel Ministeri de Transports, i va realitzar aproximadament 3.500 fotografies.

La visió de Prokudin-Gorskii és esbiaixada, mira des del lloc del poder. És la Rússia que els tsars volien veure i volien mostrar. El poble rus patia en aquell moment impostos desmesurats, grans fams i matances. Després va haver de patir reclutaments forçosos per participar en una Guerra Mundial que no li interessava pas. Mentre Prokudin-Gorskii concebia i realitzava el seu pla fotogràfic enorme, van tenir lloc fets com ara la Revolució del 1905 i el motí al cuirassat Potemkin. No hi ha res d'això en la seva col·lecció. Les seves fotografies registren una vida pastoral i idíl·lica. Són, en definitiva, les imatges del fotògraf del Tsar.

La tècnica de Prokudin-Gorskii feia servir plaques de vidre de 3 x 9 polzades preses a través d'una càmera amb un xassís triple, que efectuava tres exposicions sobre la mateixa placa en successió ràpida. Cadascuna d'aquestes exposicions es feia a través de filtres de color blau, verd i vermell. Els negatius en blanc i negre obtinguts així eren positivats i després aquests positius transparents es projectaven davant el públic amb un projector triple que tenia els mateixos filtres de color en cada lent. Les tres plaques que havien descompost la imatge cromàticament la tornaven a compondre quan coincidien les tres projeccions sobre una pantalla blanca d'acord amb els principis del mètode additiu. Aquest mètode no era gaire útil amb elements mòbils, per això en algunes de les seves fotografies es poden observar algunes zones de color pur (vermell, verd o blau) que ens indiquen que una part de la imatge es va bellugar entre presa i presa. Malgrat tot, però, i gràcies a ell, tenim la sort de poder gaudir de documents històrics increïbles.

Category:

Science & Technology

Tags:

• segle XIX

[flexyco]

The man was a genius!

Great music, I love Chopin!