Daltabaix d'una sextina / M'aclame a tu - Hugo Mas i Toni de l'Hostal - 8é aniversari Val.com

Concert de celebració del huité aniversari de Valencianisme.com a Ca Revolta el 13 de desembre de 2008. L'alcoià Hugo Mas interpreta «Daltabaix d'una sextina». A continuació s'afegeixen Toni de l'Hostal i el guitarrista Jordi Albinyana, i tots plegats interpreten «M'aclame a tu», d'Ovidi Montllor.


DALTABAIX D'UNA SEXTINA
***************************
(Ester Xargay)

L'ascensió frega el pom
la mà festeja el llom de la barana
empit amb cames a plom pel replà
s'enceta el tram on per desplom rellisca
el cos cau com fardot a l'esglaó
i el taulaplom rodola daltabaix.

Replanteig d'un daltabaix
l'ànim capbaix reposa la mà al pom
tot panteixant pel biaix de l'esglaó
com fust dencaix saferra a la barana
ressegueix el rebaix i no rellisca
amb el peu baix accedirà al replà.

En el respir d'un replà
pla contra pla captat pel daltabaix
el·lipse insà en melodrama rellisca
llueix el film sobirà com el pom
el passamà projecta la barana
pa dor líric i negre a l'esglaó.

Un nu baixant l'esglaó
duchampiana acció al replà
trànsit d'abstracció a la barana
art reconstrucció del daltabaix
un ready-made versió mot-pom
la vertebració pel vers rellisca.

De com l'estrofa rellisca
la quisca ara sinscriu a l'esglaó
i llisca escatològica pel pom
i visca el verb evacuar al replà
lleuger s'arrisca a afrontar el daltabaix
xiscla la veu de culs per la barana.

Do descala a la barana
Re so en música ufana rellisca
Mi sostingut aplana el daltabaix
Fa la nota membrana d'esglaó
Sol i La són clariana al replà
Si en clau de sardana entorn al pom.

Do torna amb pom d'escala a la barana
sona el poema pel replà on rellisca
dalt l'esglaó mots-fuga en daltabaix.


M'ACLAME A TU
******************
(Vicent Andrés Estellés - Ovidi Montllor)

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il•limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il•luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il•limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il•luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre

http://www.valencianisme.com

Category:

Music

Tags:

• Hugo Mas
• Toni de l'Hostal
• Ovidi Montllor
• Valencianisme.com
• Ca Revolta