L'AMOR ÉS MAR DESFETA
(Mossèn Cinto Verdaguer - Maria del Mar Bonet - Feliu Gasull)
L'Amor és mar desfeta d'onades i de vents,
que no té port ni riba pels pobres bastiments.
DIGUES AMIC
(Mossèn Cinto Verdaguer - Maria del Mar Bonet - Feliu Gasull)
Amic tu que tan estimes
no em diries què és amor?
Amor és mort de qui viu
i vida d'aquell qui mor;
és en el jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en el viatge,
felicitat en el port.
-Digues, Amic: ¿qui té més gran amor,
aquell qui d'amor viu o aquell qui en mor?
-Aquell que en mor -respon l'Amic lleial-
puix ja no hi pot haver amor més alt.
-És la ditxosa punyida
que mata l'enamora
quan sent cantar en la vida
les belleses de l'Amat.
SE NUAVEN/ALHASMARILON
(Mossèn Cinto Verdaguer - Tradicional de l'Orient Mitjà)
L'Amat a l'Amic li deia
i eix somrient li respon
¿Què us plau, oh estimat dolcíssim
rosa mel del meu consol,
daurat somni dels meus somnis,
de mes alegries font,
principi de mos principis,
dolça amor de mos amors.
Amic i Amat se nuaven
se nuaven ses amors
perquè jamai de la vida
se desjunyissin els dos.
La corda amb què les nuaven
era feta de records,
de pensaments i de flors.
Link to this comment:
Video Responses
All Comments (0)