Romanç tradicional
Don Joan i Don Ramon,
excuses d'una caçada,
se n'anaren cap a un born
i junyiren a llançades.
Don Joan romangué mort,
don Ramon, poc li manacava.
Sa mare el veu venir
des de la torre més alta.
-Mon fill Ramon, ai, què teniu?
Les colors vos veig trencades,
-Ma mare sainat me som,
les sainies s'han soltades.
-Maleït sia el barber
i el metge que l'ha manada.
-Mare, no digueu aixó,
vos mateixa me'n sou la causa.
Jo i mon cavall valent
portam vint-i-nou llançades,
el cavall ne porta nou,
el cor meu, totes les altres.
-Descavalcau, mon fill Ramon!
Mon fill Ramon, descavalgau!
i no penseu en aixó
bones nove tenc per dar-vos.
Pujau dalt, mon fill Ramon!,
a la cambra endomassade
i vereu vostra muller
que ha tengut un infant mascle.
-No m'alegra ma muller,
ni del fill puc alegrar-me,
que no n'he de viure tant
per veure-le portar armes.
Jo moriré a mitjanit
i el cavall a trenca d'alba,
feu posar damunt mon vas,
ma espasa i les altres armes.
Tan bon punt com ell fou mort
faren tocar les campanes
i la gent que les sentí
digué: Ai, pobra mare!
-De dos fills que n'he tingut
tots dos han mort en batalla.
Una absolta cantaré,
al de mi, la pòbra mare!
very nice !!
wendrew2006 2 years ago