El salt de la Núvia de Talaixà, geologia

Pont de Valentí (Sadernes)-Sant Aniol d'Aguja-Salt del Brull-Pont de Valentí
Es tracta d'una ruta quasi circular per camins ben fressats i força concorreguts
a l'estiu, per la gran bellesa del riu engorjat i la frescor que ofereix. Des de l'aparcament núm. 4 baixem cap a la riera Gomarell que anirem remuntant tot travessant-la primer per un gual i després per dues passarel·les de fusta. La resclosa que deixarem a l'esquerra canalitza l'aigua als pobles de Montagut, Tortellà i Argelaguer. Trobarem el GR11 que ve del Bassegoda i ens durà a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_d'Aguja on farem ganyips a la vora d'una font. Des de l'ermita, que va inspirar Marià Vayreda, veurem el Puig d'en Coll (1.028 m) i el Martanyà (1.030 m). Pujarem al Salt del Brull situat 25 min més amunt i tornarem pel mateix camí fins l'ermita. A partir d'aquí reprendrem el GR11 que puja passant pel Portell de la Guilla i pel Salt de la Núvia, que no és un salt d'aigua com el del Brull sinó un mirador damunt una timba on es va matar una noia de Talaixà abans que casar-se amb un home no desitjat. A l'esquerra es pot divisar el Bassegoda. Aviat arribarem al Coll de Talaixà que és el punt més alt de la sortida i on podem dinar si anem bé d'horari. Aquí abandonem el GR11 que segueix cap a Beget. Des d'aquí un baixant amb ziga-zagues per dins el bosc ens durà al Pont de Valentí a la vora del punt de partida. El camí no presenta grans dificultats, llevat d'algun pas que pot convidar al vertigen i de l'última baixada de 350 m, enemiga dels genolls delicats.
Notes geològiques: Travessarem una sèrie carbonatada del Cuisià-Lutecià -- era terciària -- molt tectonitzada, amb plecs i encavalcaments que formen part del conjunt d'apilaments antiformals de la Garrotxa. A l'ermita de St. Aniol aflora el bassament, fet de granitoides hercínics -- era primària.

Category:

Sports

Tags:

• El Paraigua
• Geologia
• Sadernes
• Talaixà
• Sant Anil d'Aguja
• 2010
• octubre