NOTA DE LA DIRECTORA
És un capvespre de principis de maig i el desig atrotinat, danar més enllà de la realitat mateixa per a donar-li forma, configura landana inexistent daquest tramvia que recorre sorollosament els carrers de Nova Orleans.
El so incessant dels acords del Blue Piano acompanya aquest present efímer tacat de mite i somni, alliberant-nos de lectures psicoanalítiques i de clixés interpretatius excessivament restrictius.
Sis actors i tres músics es troben als abismes de la condició humana per a visualitzar-la com si fos matèria. La manipulen, lestiren, hi lluiten, hi juguen amb consciència i distància; com linfant, fent-se irreal el personatge, creant una il•lusió. Un anhel: forçar els límits.
En aquesta frontera entre espai i realitat els actors, alguns massa joves i daltres massa grans, la majoria massa influenciats pels referents cinematogràfics, coincideixen amb la mirada juganera i intencionada dels músics per allunyar-se del lluïment interpretatiu i trobar un instant de veritat, de sinceritat, damor, de triomf, una fracció de complicitat que els acompanyi en el trajecte final del seu desig.
Ester Nadal i Aina Tur
Link to this comment:
All Comments (0)