Cançó "un núvol blanc" del cantautor català Lluís Llach, peça inclosa dins l'àlbum "maremar".
Lletra:
Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
I som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.
Així només, em deixo que tu em deixis,
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc per tu un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...
Sovint és quan el sol declina que el mires.
El pesarós sap que si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes,
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...
Només així, em deixo que tu em deixis,
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc per tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...
Love that song...sad theme though...
mercedomenech68 1 year ago
Gràcies, Cristina. Ara comprenc que tu em deixessis. No era conscient del que feia, tot i que sé que això no és excusa. No m'he tornat a enamorar mai més.
Xavi.
xamargar 2 years ago
Tens "El cant de l'enyor"? Seria una bona rèplica a aquesta preciosa cançó.
xamargar 2 years ago
Em recorda a una noia de Lloret de Mar: Cristina. Res com aquells amors d'adolescència...
xamargar 2 years ago