Cançó: Hechos contra el decoro
Imatges: Repressió a El Salvador
Discurs: Oscar Romero
El 24 de març de l'any 1980 fou assassinat a trets, l'arquebisbe de Sant Salvador (El Salvador), monsenyor Oscar Romero. La mort de Romero a mans d'uns pistolers al servei de la pròpia junta militar salvadorenca, va donar la volta al món, per acabar finalment en el més gran dels oblits; el silenci.
No us penséssiu pas que els botxins de Romero van ser comunistes, anarquistes o anticlericals. Els assassins de Romero eren catòlics, apostòlics i romans, i Oscar Romero, a diferència de la gran majoria del sacerdoci restava més a prop dels pobres que dels rics; és per això que el van matar.
Però Oscar Romero no va ser escollit arquebisbe per la seva incansable lluita en defensa dels drets dels obrers i dels camperols; de fet, va ser nomenat arquebisbe, perquè fins aleshores havia destacat per ser un acèrrim defensor dels postulats del Vaticà, és per aquest motiu i només per aquest, que la santa església el va fer arquebisbe. Però tot va canviar de manera sobtada quan Óscar Romera, lluny d'abstraure's en un càrrec burocratitzat, i passar així els seus darrers anys de vida, va optar per un camí, que incomprensiblement, va inquietar significativament alguns sectors de la pròpia església.
Segurament, Oscar Romero mai aplegarà tants fidels com Joan Pau II, ni tampoc serà elevat a la categoria de sant. A la memòria d'Oscar Romero no li calen tantes pallassades per a poder descansar eternament sota el fràgil cotó del paradís somiat, doncs ell ja resta en pau a l'interior dels cors de les classes populars salvadorenques. Perquè el poble, aquells que passaven per la gana i per la por, sempre el recordaran per la seva valentia i per la seva fermesa alhora de pronunciar els sermons; quan alçava la seva veu per denunciar la tortura sistemàtica que la policia infringia a la dissidència política, quan no li tremolava la veu alhora de condemnar els assassinats polítics que la junta militar orquestrava, quan no feia callar la seva veu per tal d'alertar als feligresos de la injustícia social que fomentava el capitalisme; va ser assassinat per no callar.
Les misses d'Oscar Romero sempre van ser multitudinàries, i sovint els seus sermons eren interromputs pels espontanis aplaudiments dels assistents. En les seves homilies no s'hi veien militars jubilats ni dones amb abric de pell. Als bancs de la seva església tan sols es veien ulls cansats i mans gastades pel treball; ulls i mans que al escoltar veritats ploraven i aplaudien.
Oscar Romero va ser tirotejat a l'altar d'un temple mentre oficiava una missa. Un dels seus darrers sermons anava especialment dirigit a la policia, i en ell, deia, que els uniformes de la policia estaven tacats per la sang dels innocents. Després de complir-se vint-i-sis anys del seu assassinat, moltes de les manifestacions populars que es convoquen a El Salvador, comencen el recorregut amb aquest sermó. Un sermó, que en definitiva és un al·legat contra la repressió.
Gairebé tres dècades desprès els seus assassins segueixen lliures i pel que sembla mai seran jutjats pels seus crims. La plana major d'aquella tètrica junta militar corrupte i exterminadora ha rebut el perdó i la impunitat que sempre ofereix la desmemoriada transició pre-democràtica. Les atrocitats, els abusos, la repressió, els assassinats i la por que va provocar aquella dictadura és el test on reposa una flor anomenada democràcia. Una fràgil però bella flor que si es rega amb l'aigua sangonosa del capitalisme és transformarà novament en carnívora.
Quan Joan Pau II va visitar l'any vuitanta el convuls país centre americà de El Salvador, no va dir res referent als crims contra la humanitat que s'estaven cometen. El pontífex, més preocupat en els mals del comunisme que no pas amb les polítiques intervencionistes dels EUA, no va dubtar ni per un instant fer-se una foto amb el president titella que Reagen havia col·locat. Joan Pau II mai va denunciar els crims d'aquell règim totalitari; l'única cosa que li treia el son d'aquell petit país, eren els sermons revolucionaris d'un arquebisbe que ja començava a esdevenir un problema per l'església. Tot i que Oscar Romero ja havia estat amenaçat de mort en nombroses ocasions, ni Joan Pau II ni el Vaticà en general, van aprofitar aquella visita per tal de mostrar-li públicament el seu suport, ans el contrari. Joan Pau II va apropar-se a l'arquebisbe valent i a cau d'orella li digué: "- Tu germà has de vigilar més amb el comunisme". Aquestes són doncs, les paraules de "suport" que el Pare de Roma brindava a un home, que per ser bo i compassiu, havia estat amenaçat de mort.
Loading...
9:13
la guerra de(1980)by gerardocorpeno50,811 views
Link to this comment:
All Comments (0)