Els miquelets eren tropes que es mobilitzaven ocasionalment en defensa del país. Sovint van acabar essent unitats a sou molt vinculades a un cap carismàtic. Sovint les seves accions van fregar el guerrillerisme i el bandolerisme. El seu armament, com hem assenyalat, era singular: fusell o escopeta, un parell de pistoles, sabre, etc. Tenien, per tant, molta potència de foc i armes de precisió aptes per atacar de lluny. No lluitaven en ordre tancat sinó dispersos, aprofitant les característiques del terreny, lemboscada i la sorpresa. De fet, eren lequivalent al que després serien les companyies de fusellers de muntanya, la infanteria lleugera, els voltigeurs o el green jackets. Eren unitats delit amb una capacitat combativa molt superior a les unitats convencionals dinfanteria de línia, sempre que lluitessin en espais propis. El denominat corn, que de fet era un cargol marí, era linstrument auxiliar davís i transmissió dordres, com les nacres ho havien estat dels almogàvers. El fet que els miquelets fossin persones avesades a viure i transitar per la muntanya amb pocs recursos, com els antics almogàvers, i que coneguessin les característiques del terreny, feia dells forces que es podien desplaçar a gran velocitat. Eren els soldats ideals per lluitar en un territori com el català.
Link to this comment:
Video Responses
All Comments (2)