Rafael Vallbona

En Rafael Vallbona viu actualment a Premià de Dalt, durant molts anys va fer-ho a Premià de Mar, va néixer a Gràcia (Barcelona) i tot i considerar-se ciutadà del món i molestar-li que els altres l'emplacin en un lloc, és un dels responsables que el Maresme tingui projecció fora dels seus límits comarcals, perquè n'ha parlat i escrit més que ningú.

Cal situar els seus inicis en el Grup Literari de la Font del Cargol i el mestratge de Valerià Pujol, company de Martí Rosselló, Pep Bras i Maria Antònia Grau, entre d'altres escriptors d'aquests anys culturals tan fructífers, Vallbona va començar com a poeta, activitat que ha mantingut mesurada i continguda al llarg dels anys, que no abandona i que jo reivindicaria com la seva connexió més autèntica, per damunt de totes les altres que fa, les que l'han fet més conegut.

En Vallbona és periodista --amb una dilatada trajectòria-, escriptor reconegut i profesor universitari. Manté una intensa activitat als mitjans de comunicació, en el paper o a la xarxa, a la ràdio o a la televisió, sempre al voltant de l'anàlisi i opinió, el descobriment del món que ens envolta i el que fan els especímens humans, que són molts i variats i alguns nocius, com tots sabem. De fet, el seu to crític i analític el converteix en una mena d'etnobotànic de la fauna i la flora humana de la societat en la qual vivim i seguramente li ha despertat simpaties alhora que enèmics acèrrims.

Tothom que el coneix, però, sap que en tots els temes que toca, amb una gran fiabilitat, posa el dit a la nafra, l'encerta i provoca la reflexió, que és i hauria de ser el paper de l'intel•lectual i el periodista a qualsevol època històrica, molt més necessària encara en temps del "copiar y pegar" i la wikipèdia.

A la comarca, Rafael Vallbona ha combatut a totes les guerres. Potser per això va ampliar els horitzons i va buscar nous territoris professionals i personals. En la minisèrie documental parlem amb ell de la seva relació amb l'escriptor i activista cultural i polític Valerià Pujol, el seu cunyat i un dels pilars generacionals de la construcció del Maresme cultural.

En aquesta conversa. En la qual també participen la mare i la germana d'en Valerià, la Carme Bosch i l'Adriana Pujol, evoquem records i llibres de finals dels anys 80 i revisem i reivindiquem la figura de qui va ser l'amic, el mestre de molta gent, el gran intel•lectual compromès amb la cultura, la literatura, la política i la comarca.

L'altra línia de conversa amb Vallbona que pot veure's a la minisèrie documental és el Maresme, una comarca que ell defensa que existeix, alhora que ens recorda, però, que les identitats canvien, que estem en un món diferent i que hauríem d'aprendre a entendre els potencials que té viure en un territori on la qualitat de vida és extraordinària, amb la proximitat de la gran Barcelona a tocar. Vallbona tampoc no deixa de banda una de les seves tesis, que la burguesia local mai hi ha cregut en el Maresme, que per a ells ha estat principalment un lloc d'estiueig i qüestiona, alhora, el treball que han fet les institucions.

L'últim tall del primer capítol de Nosaltres, els maresmencs, és una frase del periodista i escriptor premianenc en el qual ens recorda la constatació que la comarca, amb reflexions identitàries al marge, és el millor lloc per viure-hi. O no?

Category:

People & Blogs