OBRINT PAS - LA VIDA SENSE TU

LLETRA:
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar

Category:

Music

Tags:

• obrint
• pas
• la
• vida
• sense
• tu
• nou
• disc
• coratge
• 2011
• valencià
• català
• pv
• ppcc
• lletra

[VK935]

Algu me pot dir el que diuen al principi? La veu del home?

[ContornaMix]

@VK935 Al principi: Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València. Temies el moment. Confessa-t'ho: temies. Temies el moment del teu cant a València. La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. Lavolies cantar d'una manera humil, amb castedat diríem. Veies el cant: creixia. Lentament el miraves créixer com un crepuscle. Arribava la nit , no escrivies el cant.

[ContornaMix]

@VK935 Al final:

Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans

amb aquell breu color inicial de geranis.

Veus, des del menjador, per la finestra oberta,

Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,

escoltes des del llit les sirenes del port.

[Neus2411]

La vida és cantar junts, tornar a riure, cridar al vent, sentir-nos lliures,

la vida és desitjar tornar a nàixer, córrer tot sol, sentir-te crèixer!

La vida és el fred tallant les cares i una llàgrima sempre a les galtes,

la vida és entendre que he d'aprendre a viure la vida sense tu...

[IrisLafita98]

M'encanta!

[vicentfito]

Amor humor respecte a la façana foc i metralla a les nostres mans.

[montesinosgoz]

Gràcies als pares per ser valenciana! Sóc de Castelló, sóc de Valencia i d'Alacant. I gràcies a Obrin Pas per esta meravella!

[w3rt1m3m0p3d0]

Aso em recorda moltes coses

[MrSkateuntilidie]

What an awesome song! What an awesome band!

[EdgarCambrils]

Visca València i Benimaclet! salutacions desde Catalunya

[Elica6Kunoichi]

Gran Obrint Pas, gran! m'encanten! ^^

És boníssima la cançó, petons des de Girona :D

[weller023]

L'home en questió és el grandíssim actor Ovidi Motnllor...

[TheKerOi]

Molt bona. Salutacions desde Girona