El 15 d'agost, el dia de la Mare de Déu, vam anar a trobar-la enmig de la serralada del Cajas —la creença popular així ho testifica. Deixàrem enrere boscos d'eucaliptus, immensos i balsàmics, d'un verd intens, tret de les branques més joves que eren d'un gris platejat. El paisatge va canviar de pressa. De sobte, ens trobàvem enmig de pins silvestres, mates de «zigzal», arbres de paper i la palla amb què els indígenes preparaven l'adob per fer les parets i els sostres de les cases.
Tot d'una, havia refrescat molt i el paisatge havia adquirit un aspecte erm i plumbi, que ells anomenaven «el páramo». L'Àrea Nacional de Recreació Cajas està situat a trenta quilòmetres al sud de Cuenca, en plena serralada andina, i la seva altitud va dels 3.500 als 4.200 metres, amb la qual cosa el mal d'altura o «zoroche» està gairebé garantit.
very nice! i almost die in el cajas
grandmothersfrommars 3 years ago