L'ESCUT DE CATALUNYA

Recordo que quan era petit, a l'escola em feien aprendre un vers per recitar (normalment als postres del dinar de Nadal) i que servia per que arreplegués algunes pessetes... Aquest any la sorpresa ha estat que el vers no la recitat cap nen: ni els meus (no en tinc) ni les filles de la meva cosina Montse, la Laura i la Sílvia, potser ja massa grans per aquestes tasques, sinó el meu pare, que als seus 86 anys (14 per cent, que diu ell) ens ha deixat a tots bocabadats recitant "L'escut de Catalunya" una poesia que narra l'origen de la senyera i que, ens ha explicat, va aprendre quan tenia dotze anys. Sobra dir que, a part de sorprendre'ns ens ha emocionat.
I es clar, avui dia de Sant Esteve li he fet repetir el "bolo" i l'he enregistrat...
A continuació reprodueixo el text complet (trobat a Internet) del que, encara ara, desconec l'autor...Si us plau, si algú el sap, que deixi un comentari. Bon Nadal i bon any nou a tothom.

En la que Sant Jordi empunya
bandera de cor blanc
hi ha l'escut de Catalunya
amb quatre barres de sang
D'aquestes barres la història
està escrita en lletres d'or,
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostre cor.
Essent Carles rei de França i
senyor dels catalans,
entraren folls de venjança
en ses terres els normands.
Per sostenir sa corona,
Demanava el rei socors,
Al comte de Barcelona,
El valent Jofre el Pilós.
Al saber la nova, empunya
El comte l'arma i l'escut
i s'endu a tot Catalunya
cap a França resolut.
Així que a França arribava
amb la flor dels catalans
el rei Carles reculava
atropellat pels normands.
I llençant-s'hi de seguida
el brau Jofre amb ses valents,
va deturar l'envestida
dels normands, forts i potents.
Mes quan vençut reculava
l'enemic rostos avall,
un llanço al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
Dintre una tenda els de França
ferit al comte han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.
I al entrar a dur-li la nova
de que els normands han perdut,
veu el Rei al Comte jove
mirant trist el seu escut.
-Si a vos se us deu la victòria,
per què al Rei trist us mostreu?
si voleu honors i glòria,
Comte Jofre, demaneu!
"Des d'avui, de vostra terra
sereu comte independent
sereu mon company en guerra
i en pau l'amic més prudent"
-Grans mercès, Rei de França
-li respon Jofre el Pilós!-
no em reca, el cop de llança que
dessagna tot mon cos.
"Lo que em reca i cor em lliga
és veure llis mon escut,
sense cap blasó que diga,
els honors que he merescut"
Llavors el Rei de seguida
s'acosta al llit del valent;
xopa els dits en sa ferida,
i així diu dolçament
-Amb sang del cor a la guerra
haveu guanyat el blasó;
quan torneu a vostra terra
brodeu-lo en vostre pendó.
I passant quatre ditades
del brau Jofre en l'escut blanc,
hi deixava senyalades
Les quatre barres de sang.

Category:

People & Blogs

Tags:

• catalunya
• escut
• quatre
• barres
• guifre
• jofre
• pilos
• historia
• catalans

[andromeda20x]

Molt bo! Preciós! II*II

[rratsemonte]

rratsemonte.Molt bé Visca Catalunya¡¡¡.Desde Valencia li dona l´enhorabona.Montserrat Llagostera Vilaró

[bismut83]

No tinc paraules, quin home tan gran!

Visca Catalunya lliure!

[xavierturni]

Visca Catalunya i visca aquest senyor tant eixerit!

[guitarrajuli]

Bravo!

no tinc paraules!

[jereus87]

els collos que jo he tingut!

molt bon afegit!

[plius77]

visca catalunya