LA LLUM DEL NOU TEMPS "Albades" (2011) VORAMAR

"La Llum del nou temps" es presenta, en certa manera continuadora de l'acció iniciada a "Ressorgiment". És una havanera que s'endinsa de manera evident envers un missatge transcendental dins els límits filosòfics de l'existència de l'ànima (ref. Plató) o en el seu lloc -i en terminologia d'autors teosòfics com Alice Bailey o Vicenç Beltran Anglada- de l'àngel solar.
És amb aquesta presència o amb aquest contacte amb l'ànima que, en teoria, la noia tendeix a estabilitzar la personalitat a través de la constància en la meditació, peculiarment en nits de lluna plena o en la soledat silenciosa i expectant de tardes o vespres arran del mar. D'aquí obté un important alliberament emocional i mental respecte a la situació delicada o angoixant que la capficava anteriorment. Se sobreentén que la situació prendrà doncs una tendència positiva.
"La Llum del nou temps" va un xic més enllà en alguns paràgrafs i en ocasions s'apropa a elements en consonància aquariana en el sentit d'insinuar la possibilitat d'un "nou temps" en el que -i assolida aquesta fortalesa individual esmentada en determinat nombre de persones- caldria aleshores unir esforços com a col•lectiu o, per extensió i d'una manera més global, com a humanitat per encarar objectius unificats i solidaris,...etc. Elements en tot cas que , més que motiu de debat sobre la seva utopia o possibilitat real, esbocen un punt de reflexió en relació amb elements que tinguin a veure amb causes o conseqüències incidents en una societat no aliena a una actual crisi diversificada d'aspectes que, d'altra banda, sembla asseyalar-nos cap a determinats canvis.
En aquest punt m'agradaria esmentar la figura del reconegut cantautor valencià -i en bona part també català- Joan Baptista Humet; en la meva opinió important precedent en el llegat d'idees com aquestes i qui ens deixà en vida física fa al voltant de dos anys. Ha estat poc entesa o escassament analitzada la pinzellada aquariana i espiritualista en alguns passatges i obres d'aquest compositor i músic, tant pel que fa al sentit de l'ànima com en el de la unió d'esforços col•lectius de la visió aquariana. Per bon exemple el profund i transcendental àlbum "Fins que el silenci ve" (1979) o fins i tot cançons incloses en treballs de temàtica més social com la ben coneguda "Hay que vivir" (1980) amb un text que ens caldria llegir amb atenció.
Tornant a "La Llum del nou temps", el tema trobarà en els bellíssims paisatges empordanesos, i en aquest cas concret, de les platges i indrets de la costa nord de Palamós l'escenari idoni per situar la nostra protagonista en aquest context de caminades en soledat i silenci i en l'espai de meditació interior que venim comentant.

Category:

Music

Tags:

• havaneres
• VORAMAR
• voramar
• d'havaneres
• habanera
• habaneras
• Ferran Garcia Garrido
• metafísica
• transcendental
• angel solar