2. Trulls - M'han fet així

Web: www.myspace.com/trulls1
Maqueta: trulls

Lletra:

He nascut humà i ja no hi puc fer res
i m'han fet així, no ho vaig decidir;
he intentat mil cops saber la veritat
i m'he preocupat, però no l'he trobat.

I m'he preguntat què hi tenim al cor
perquè tot és fosc i no entenc el món
el perquè de tot, si és que existeix.
Per què tot sempre és el mateix?

He provat de trobar resposta a això
vaig sentint-me perdut a poc a poc.

Vull veure com tot torna a ser més proper,
vull veure com la lluna surt abans que el sol
i sentir de prop l'escalfor de la teva pell.

I l'amor que és fosc no es cura amb més
que amor, tot i que no lliga jo sé que és així,
jo ho he comprovat i he pogut tastar
la dolça amargura de veure el final.

I l'ésser humà que pretén guanyar
i pensa que tot ho té dominat
no es vol adonar que això és el final
i que ell n'és el pitjor animal.

Vull veure com tot torna a ser més proper,
vull veure com la lluna surt abans que el sol
i sentir de prop l'escalfor de la teva pell.

I ara que ets ben lluny crec que puc mirar
aquesta petjada que m'has deixat
i amb els ulls tancats puc cridar ben alt
que aquí em tens esperant.

Que res és fosc si tu ets amb mi
que jo tinc clar que ets el camí
i ara que no et tinc me'n puc adonar
que aquest rellotge em matarà.

Vull veure com tot torna a ser més proper,
vull veure com la lluna surt abans que el sol
i sentir de prop l'escalfor de la teva pell.


He nascut humà i ja no hi puc fer res
i m'han fet així, no ho vaig decidir;
he intentat mil cops saber la veritat
i m'he preocupat, però no l'he trobat.

I m'he preguntat què hi tenim al cor
perquè tot és fosc i no entenc el món
el perquè de tot, si és que existeix.
Per què tot sempre és el mateix?

He provat de trobar resposta a això
vaig sentint-me perdut a poc a poc.

Vull veure com tot torna a ser més proper,
vull veure com la lluna surt abans que el sol
i sentir de prop l'escalfor de la teva pell.

I l'amor que és fosc no es cura amb més
que amor, tot i que no lliga jo sé que és així,
jo ho he comprovat i he pogut tastar
la dolça amargura de veure el final.

I l'ésser humà que pretén guanyar
i pensa que tot ho té dominat
no es vol adonar que això és el final
i que ell n'és el pitjor animal.

Vull veure com tot torna a ser més proper,
vull veure com la lluna surt abans que el sol
i sentir de prop l'escalfor de la teva pell.

I ara que ets ben lluny crec que puc mirar
aquesta petjada que m'has deixat
i amb els ulls tancats puc cridar ben alt
que aquí em tens esperant.

Que res és fosc si tu ets amb mi
que jo tinc clar que ets el camí
i ara que no et tinc me'n puc adonar
que aquest rellotge em matarà.

Vull veure com tot torna a ser més proper,
vull veure com la lluna surt abans que el sol
i sentir de prop l'escalfor de la teva pell.

Category:

Music

Tags:

• Trulls