Altra cosa serà si en algun moment, el conjunt majoritari de població de tots els territoris opta per parlar d'una re-unificació. És complicat políticament i tot apunta que el més fàcil seria recuperar l'esperit confederal: una nació, tres països sobirans confederats. Encara més fàcil per a mi preservar, de moment, la unitat cultural i lingüística,, conservant i defensant totes les formes diverses, per exemple el salar de Balears, o els presents en "ix", que són del tot correctes
Pel que fa a Països Catalans, el primer que en va parlar va ser un estudiós valencià al S XIX. Després Joan Fuster, també valencià, el va voler fer servir com a fórmula provisional i per no dir a tot el conjunt Catalunya, per no ferir sensibilitats dels altres territoris. Estic amb tu que les dues fórmules creen desconfiança. Per això sempre parlo del Principat, doncs per mi qui ha de canviar de nom, és el que actualment diem Catalunya, i que només és una part.
franq79, en part estic d'acord amb tu. S'ha d'acabar amb aquesta preeminença del català central. Ara bé els exemples que poses, són precisament desviacions no acceptades per l'Institut d'Etudis Catalans (que et recordo que està format per filòlegs, tècnics i especialistes de llengua tant del Principat, com Balears, País Valencià i de la Cat Nord). Tindre, per exemple no és un cultisme. És un barbarisme que es va donar a les comarques barcelonines a mitjans segle passat i ara a P Valencià i illes
Jo estic en contra dels Països Ibers. Jo no desitjaria que València i Balears fóssin absorbits per Catalunya. Atenció a Murcia aviam se se sumaria al projecte. I faria un nou estàndard de llengua escollint aquelles formes catalanes, valencianes i balears més allunyades del castellà, i per tant que no tot es basés en Central.
Establix per estableix.
Els catalans hem de tornar a emprar cultismes: prompte, íxer.
Tres Països, una nació. Tres accents d'una cultura riquíssima. Tres personalitats d'una mateixa llengua. Tres camins lliures i amb personalitat pròpia que caminen plegats vers la llibertat. Una abraçada des del Principat.
Sembla que s'inicia un temps de nou apropament. Valencianes i Valencians, Illenques i illencs així com les dones i homes de Principat i de la Catalunya Nord, pertanyents tots a una cultura catalana que ens abraça i ens agermana, hem de retrobar-nos per crear un futur comú en el qual totes les aspiracions i realitats nacionals, socials i culturals de cadascun dels territoris o Països que conformen la nostra Nació tirin endavant.
@Rosereto Tens molta raó Rosereto. Hi ha moltes actituds del Principat, sobretot institucionals, que són centralistes. De la mateixa manera alguns companys i companyes del País Valencià i de les Illes prenen postures reactives, naturals i fàcils d'entendre. Jo ho miro com un efecte de la voluntat de dividir-nos i de mantenir-nos en constats disputes.
freedom for Catalonia, freedom for Silesia. greetings from silesia
Sapieron 7 months ago
Altra cosa serà si en algun moment, el conjunt majoritari de població de tots els territoris opta per parlar d'una re-unificació. És complicat políticament i tot apunta que el més fàcil seria recuperar l'esperit confederal: una nació, tres països sobirans confederats. Encara més fàcil per a mi preservar, de moment, la unitat cultural i lingüística,, conservant i defensant totes les formes diverses, per exemple el salar de Balears, o els presents en "ix", que són del tot correctes
QuicoRomeu 7 months ago
Pel que fa a Països Catalans, el primer que en va parlar va ser un estudiós valencià al S XIX. Després Joan Fuster, també valencià, el va voler fer servir com a fórmula provisional i per no dir a tot el conjunt Catalunya, per no ferir sensibilitats dels altres territoris. Estic amb tu que les dues fórmules creen desconfiança. Per això sempre parlo del Principat, doncs per mi qui ha de canviar de nom, és el que actualment diem Catalunya, i que només és una part.
QuicoRomeu 7 months ago
franq79, en part estic d'acord amb tu. S'ha d'acabar amb aquesta preeminença del català central. Ara bé els exemples que poses, són precisament desviacions no acceptades per l'Institut d'Etudis Catalans (que et recordo que està format per filòlegs, tècnics i especialistes de llengua tant del Principat, com Balears, País Valencià i de la Cat Nord). Tindre, per exemple no és un cultisme. És un barbarisme que es va donar a les comarques barcelonines a mitjans segle passat i ara a P Valencià i illes
QuicoRomeu 7 months ago
@QuicoRomeu Igualment. Gràcies pel teu comentari. Una abraçada, company!
Rosereto 7 months ago
Volia dir que estava en contra d'anomenar Països Catalans al conjunt, perdó.
franq79 10 months ago
Jo estic en contra dels Països Ibers. Jo no desitjaria que València i Balears fóssin absorbits per Catalunya. Atenció a Murcia aviam se se sumaria al projecte. I faria un nou estàndard de llengua escollint aquelles formes catalanes, valencianes i balears més allunyades del castellà, i per tant que no tot es basés en Central.
Establix per estableix.
Els catalans hem de tornar a emprar cultismes: prompte, íxer.
Porte per porto.
Tindre per tenir.
Ses per les.
franq79 10 months ago
Tres Països, una nació. Tres accents d'una cultura riquíssima. Tres personalitats d'una mateixa llengua. Tres camins lliures i amb personalitat pròpia que caminen plegats vers la llibertat. Una abraçada des del Principat.
QuicoRomeu 10 months ago
Sembla que s'inicia un temps de nou apropament. Valencianes i Valencians, Illenques i illencs així com les dones i homes de Principat i de la Catalunya Nord, pertanyents tots a una cultura catalana que ens abraça i ens agermana, hem de retrobar-nos per crear un futur comú en el qual totes les aspiracions i realitats nacionals, socials i culturals de cadascun dels territoris o Països que conformen la nostra Nació tirin endavant.
QuicoRomeu 10 months ago
@Rosereto Tens molta raó Rosereto. Hi ha moltes actituds del Principat, sobretot institucionals, que són centralistes. De la mateixa manera alguns companys i companyes del País Valencià i de les Illes prenen postures reactives, naturals i fàcils d'entendre. Jo ho miro com un efecte de la voluntat de dividir-nos i de mantenir-nos en constats disputes.
QuicoRomeu 10 months ago