Les ciències computacionals i les tecnologies de la informació i la comunicació estan revolucionant les ciències biològiques que, al mateix temps, s'han convertit en una de les ciències que creen més expectatives en aquest inici de segle. Quina és la clau d'aquesta revolució?
Un ésser viu és un sistema complex constituït per milers de components que interaccionen entre si. A les últimes dècades , la biologia s'ha encarregat de catalogar aquests components i descobrir la seva funció. Tanmateix, una senzilla llista de parts només permet entreveure el funcionament del tot, l'organisme. Podríem inferir el comportament d'un computador disposant només d'una llista dels seus components?
La biologia de sistemes es proposa abordar justament aquest problema, entendre i descriure com s'integren els components bàsics d'un organisme. Però aquest objectiu seria inabastable si no disposéssim de potents ordinadors i sistemes eficients d'acumulació i transferència de dades. En aquest col•loqui presentarem una visió àmplia de la biologia de sistemes i plantejarem les claus de les dues aproximacions metodològiques més populars. L'aproximació anomenada top-down pretèn inferir els principis generals de funcionament a partir de la detecció de patrons en grans volums de dades. Per altra banda, l'aproximació down-top proposa models matemàtics per emular el comportament dinàmic dels sistemes. Per acabar, justificarem perquè creiem que la biologia de sistemes constitueix el marc idoni per investigar des de les malalties complexes com el càncer, fins a qüestions tan fonamentals com el desenvolupament embrionari o l'origen de la vida.
- Ponents: Jordi Planas i Josep Maria Serrat
Jordi Planas és professor titular del departament de biologia de sistemes a la Universitat de Vic. Llicenciat en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva carrera en l'àrea de la biotecnologia amb el Máster Interuniversitari de Biotecnologia, un màster que a l'any 1993 era una experiència pionera a Espanya. Al finalitzar el màster es va traslladar a Suècia per realitzar una tesi doctoral en l'àmbit de l'enginyeria de bio-procés. Durant aquest temps va publicar els seus treballs a revistes indexades i va presentar els seus resultats a diversos congressos internacionals. Doctorat en enginyeria per la Universitat de Lund, va tornar a Espanya per desenvolupar la seva activitat professional primer a la indústria química i després a la indústria farmacèutica. Després de cinc anys al sector industrial, va iniciar la seva etapa en l'àmbit universitari com a coordinador dels estudis de biotecnologia a la Universitat de Vic, on va fundar el departament de biologia de sistemes. Des de fa dos anys, ha reprès la seva activitat investigadora, on estudia la relació entre els sistemes de regulació de l'expressió de gens i l'evolució.
Josep M. Serrat és professor del departament de biologia de sistemes a la Universitat de Vic. És llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona i doctor en ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca doctoral es va centra en l'enginyeria de bioprocessos, àrea que va continuar investigant durant la seva etapa postdoctoral a l'Agència Espacial Europea (Països Baixos) i posteriorment a la industria químico-farmacèutica. Actualment desenvolupa la seva activitat investigadora en el camp de la biologia de sistemes, particularment en l'estudi dels sistemes de regulació de l'expressió de gens i l'evolució.
Loading...
18:45Franco Iacomella - Módulo 2by UOC1,143 views
Link to this comment:
All Comments (0)