Exposició Ferràn Aguiló Casal Solleric

Per primera vegada, aquesta exposició mostra un recorregut per la trajectòria creativa de Ferran Aguiló (Palma, 1957). Escultures de ferro, pedra i fusta formen aquesta mostra que incideix en la importància de l'espai i la matèria, establint un diàleg que al llarg del temps ha passat a ser un procés intuïtiu i constant.

Les escultures de ferro són peces claus per a entendre la mirada intensa de l'artista cap a la natura, combinant alhora la presència humana i el seu interès pels límits estètics i ètics. Desposseïdes de luxe, sintetitzen la impotència de l'artista cap a la complexitat de la creació contemporània; un procés de recerca constant en el camí de la llibertat d'expressió. Així mateix, és una entrega espiritual cap al món, la natura, els elements, la vida... L'artista treballa sense artificis, ensamblant els fragments, associant lliurement les metàfores i les idees.

Aguiló fa caminar una aranya de tres potes de la mateixa manera que fa volar un peix. El marbre, la pedra de Santanyí, el ferro rovellat d'un para-sol, la llana i el niló... De fet, contemplant sense prejudicis la relació de l'artista amb el seu medi podem comprendre que les seves obres formen part d'una unitat davant l'alliberament. Sobretot si tenim en compte que moltes vegades el treball de l'artista va lligat al dia a dia, al somni de viure que l'apassiona.

La importància de les obres, des de la perspectiva actual, suscita una fascinació poderosa i estranya que revela un rigorós procés domèstic, sentimental, epidèrmic. Els acoblaments no són sinó formes úniques del present del seu propi món. La imaginació i la força de la matèria ens condueixen per un lloc que és la seva vida: radical i poètica.

El desenvolupament de l'obra reafirma la clara voluntat de crítica tant estètica com política. L'artista afirma: "L'únic luxe de la meva obra és la seva intencionalitat". Així doncs, despullades de luxe, les escultures sintetitzen la determinació d'un procés de recerca constant, d'una entrega sincera envers el món, la natura, els elements, la vida, l'home, la terra.

El camp de l'artista camina cap a les fonts de l'emoció, cercant el seu estil, donant vida als objectes que es rebel·len contra la domesticació i el decorativisme; una narració que resulta en una provocació visceral. Potser podríem relacionar-lo amb el seu interès existencial i antropològic.

Aquesta mirada retrospectiva ens permet accedir a peces creades des de 1986 fins a l'actualitat. Un discurs que subtilment ajuda a comprendre com avui és tan difícil viure de la refinada provocació renovadora de nous llenguatges que reprodueixen l'expressió de la producció contemporània. Significa el reconeixement merescut per força càlida i expansiva de la trajectòria de l'escultor.


Marta Sierra
Setembre de 2010

Category:

Comedy

Tags:

• Escultura
• Ferràn
• Aguiló
• Casal
• Solleric
• Palma
• art
• exhibition
• sculpture