TROPICAL GREEN (Rogério Duprat)
CONCERT HOMENATGE A ROGÉRIO DUPRAT
Dijous 26 de febrer de 2009 a les 21h
MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona, CATALUNYA)
DANI ESPASA
Direcció musical. Teclats, Acordió, Ukelele, Veus
DAVID SOLER
Guitarra elèctrica, Efectes, Pedal steel, Ukelele, Veus
SÍLVIA PÉREZ CRUZ
Veu principal, Saxo soprà, Flauta dolça
ALEIX TOBIAS
Bateria, Birimbau, Percussions, Veus
GUILLEM AGUILAR
Baix elèctric, Fretless, Mandola, Guitarron, Veus
ANTONIO SÁNCHEZ
Percussions, Efectes, Veus
PEP ESPASA
Flauta travessera, Piccolo, Saxo tenor, Xaphoon, Guitarra acústica, Veus
A Rogério Duprat (1932-2006) se'l va arribar a anomenar «el Brian Wilson del Brasil» i «el George Martin de Tropicália». Tenia formació acadèmica i contactes directes amb l'avantguarda europea, va ser alumne de Stockhausen i Boulez, i se'l considera el responsable d'haver perfilat el so tropicalista. En les seves composicions, arranjaments i produccions fusiona la música culta i popular, un tret característic del moviment. Són seus, entre molts altres, els arranjaments innovadors del mític Tropicália, ou Panis et Circensis. En aquest homenatge a la figura i l'obra de Duprat, una iniciativa exclusiva del cicle organitzat pel MACBA, el músic i compositor Dani Espasa presenta l'adaptació d'algunes de les seves composicions més conegudes per a conjunt de cambra.
El tropicalisme és fruit d'una tradició estètica en un espai i un temps concrets: el Brasil del final dels anys seixanta. No és tant un gest de ruptura com una reinvenció de la memòria popular.
Sota el guiatge de Caetano Veloso, Gilberto Gil, Maria Bethânia, Gal Costa, Tom Zé, Os Mutantes i Rogério Duprat, entre altres, a Tropicália van convergir en un mateix pla samba, bossa nova, rock and roll i experimentalisme. Va sorgir en un període delimitat per la dictadura de la junta militar colpista, que va ocupar el poder al Brasil des del 1964 fins al 1985. En aquest context, el cinema amb Glauber Rocha, Nelson Pereira dos Santos i Joachim Pedro de Andrade, el teatre Zé Celso Martinez Correa i les arts plàstiques la instal·lació Tropicália (1967) d'Hélio Oiticica va donar nom al moviment es van alinear amb la música per reinventar els signes culturals populars tradicionals en una modernitat cosmopolita, que per si mateixa ja representava una oposició frontal al règim.
Tropicália va durar gairebé un any, entre el 1967 i el 1968, i va culminar amb l'edició del manifest discogràfic Tropicália, ou Panis et Circensis (Philips, 1968), un volum recopilatori en què van participar Gil, Veloso, Costa, Nara Leão i Os Mutantes sota la batuta de Duprat. La brutal repressió del moviment, que va comportar l'empresonament i l'exili posterior de Gilberto Gil i Caetano Veloso, i l'ingrés forçós en hospitals psiquiàtrics d'altres coetanis considerats «subversius» i «mentalment inestables», com ara el poeta i lletrista Torquato Neto, van donar pas a una versió més lleugera i estrictament formal del tropicalisme. Aquest, al seu torn, va ser l'origen de la música popular brasilera (MPB). No obstant això, els mesos en què va néixer, es va desenvolupar i va morir Tropicália van posar les bases d'una nova concepció de la música popular atrevida i divertida, avantguardista i alhora hedonista amb un model que es va imitar reiteradament arreu del món.
Es tracta d'una revolució càlida i amable en què es pensa, es balla i se celebra.
Comissaris: Oriol Rossell i David Albet
ENLLAÇOS:
http://www.facebook.com/home.php?#/event.php?eid=66553074208&ref=ts
http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=33&i...
Loading...
4:28FunkyNessia - I'll Make You (Pau Sastre)by Pepissim235 views
Link to this comment:
All Comments (0)