Pau Riba - L'home estàtic - concert PopArb - (2/5)

com a Tianenc puc donar fe que en Pau no te lloc que es mereix !!!! En pau es únic llunatic gran poeta!

La visió dels homes nascuts en ciutat encantats d'aparadors, enlluernats per les pampallugues de neó, però mes buits que un pou sec al mitj del camp en plena nit. Allibereu-vos i sentiu cada cosa com si fos l'ultima vegada que la veieu, i la primera que la coneixeu. Salut, somnis, i llibertat.....

Pau, és una cançó supermaca, una passada, ja ho sabem fa molt de temps però val la pena repetir-ho!!!

jo crec que aquesta canco es preciosa i molt profunda (i trista). En Pau Riba mai no se l'ha tractat com es mereix, es molt bo.

aço es com un plagi de Tangled up in blue de B. Dylan, pero... am el seu propi stil.

magradat!

un problema perquè? perquè m'agrada la bona música i paso de xorrades comercials???

no pas... perque aquesta canço es una mica friki. Jo tampoc toco molt les canciones comercials... aixi que no es per això... només que jo per bona música entenc un altre cosa... començant per la lletra, nose magraden altra tipus de lletres mes profundes...

primer de tot, ho sento per haver-te malinterpretat

i segon, home crec que potser no és molt profunda la lletra però té un rerefons molt bonic, el de la soledat


salut!

La lletra no és només profunda sinó també terriblement actual. Cada vers és un cubell d'aigua freda en aquesta vida apàtica, trista, indiferent, amb els que tantíssims s'hi senten encara identificats.

Em sembla un veritable drama humà.