No es pot dir que lOriol i jo siguem uns acèrrims seguidors del futbol. Malgrat tot, això de que el teu equip superi unes semifinals de la Champions en el temps de descompte, fa que leufòria es desfermi de forma incontrolada. Tornant cap a casa en moto vam veure com uns nois del barri, un jovent ben eixerit, es reunia i es preparava per a celebrar aquesta victòria in extremis. Com que van respondre tant efusivament als tocs de clàxon que els hi dedicàrem vam decidir donar tota la volta al barri per a tornar a passar per davant. La qüestió és que a mesura que ens apropàvem més gràcia ens feia el fet de tornar-los-hi a trobar, disposats a victorejar, saltar i cridar en un irreflexiu sentiment de camaraderia culer.
El resultat és aquest vídeo, que com veureu és una xorrada però que a mi, personalment, em fa gràcia.
Link to this comment:
All Comments (0)