CORAÇÂO MATERNO (Caetano Veloso)
CONCERT HOMENATGE A ROGÉRIO DUPRAT
Dijous 26 de febrer de 2009 a les 21h
MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona, CATALUNYA)
DANI ESPASA
Direcció musical. Teclats, Acordió, Ukelele, Veus
DAVID SOLER
Guitarra elèctrica, Efectes, Pedal steel, Ukelele, Veus
SÍLVIA PÉREZ CRUZ
Veu principal, Saxo soprà, Flauta dolça
ALEIX TOBIAS
Bateria, Birimbau, Percussions, Veus
GUILLEM AGUILAR
Baix elèctric, Fretless, Mandola, Guitarron, Veus
ANTONIO SÁNCHEZ
Percussions, Efectes, Veus
PEP ESPASA
Flauta travessera, Piccolo, Saxo tenor, Xaphoon, Guitarra acústica, Veus
A Rogério Duprat (1932-2006) se'l va arribar a anomenar «el Brian Wilson del Brasil» i «el George Martin de Tropicália». Tenia formació acadèmica i contactes directes amb l'avantguarda europea, va ser alumne de Stockhausen i Boulez, i se'l considera el responsable d'haver perfilat el so tropicalista. En les seves composicions, arranjaments i produccions fusiona la música culta i popular, un tret característic del moviment. Són seus, entre molts altres, els arranjaments innovadors del mític Tropicália, ou Panis et Circensis. En aquest homenatge a la figura i l'obra de Duprat, una iniciativa exclusiva del cicle organitzat pel MACBA, el músic i compositor Dani Espasa presenta l'adaptació d'algunes de les seves composicions més conegudes per a conjunt de cambra.
El tropicalisme és fruit d'una tradició estètica en un espai i un temps concrets: el Brasil del final dels anys seixanta. No és tant un gest de ruptura com una reinvenció de la memòria popular.
Sota el guiatge de Caetano Veloso, Gilberto Gil, Maria Bethânia, Gal Costa, Tom Zé, Os Mutantes i Rogério Duprat, entre altres, a Tropicália van convergir en un mateix pla samba, bossa nova, rock and roll i experimentalisme. Va sorgir en un període delimitat per la dictadura de la junta militar colpista, que va ocupar el poder al Brasil des del 1964 fins al 1985. En aquest context, el cinema amb Glauber Rocha, Nelson Pereira dos Santos i Joachim Pedro de Andrade, el teatre Zé Celso Martinez Correa i les arts plàstiques la instal·lació Tropicália (1967) d'Hélio Oiticica va donar nom al moviment es van alinear amb la música per reinventar els signes culturals populars tradicionals en una modernitat cosmopolita, que per si mateixa ja representava una oposició frontal al règim.
Tropicália va durar gairebé un any, entre el 1967 i el 1968, i va culminar amb l'edició del manifest discogràfic Tropicália, ou Panis et Circensis (Philips, 1968), un volum recopilatori en què van participar Gil, Veloso, Costa, Nara Leão i Os Mutantes sota la batuta de Duprat. La brutal repressió del moviment, que va comportar l'empresonament i l'exili posterior de Gilberto Gil i Caetano Veloso, i l'ingrés forçós en hospitals psiquiàtrics d'altres coetanis considerats «subversius» i «mentalment inestables», com ara el poeta i lletrista Torquato Neto, van donar pas a una versió més lleugera i estrictament formal del tropicalisme. Aquest, al seu torn, va ser l'origen de la música popular brasilera (MPB). No obstant això, els mesos en què va néixer, es va desenvolupar i va morir Tropicália van posar les bases d'una nova concepció de la música popular atrevida i divertida, avantguardista i alhora hedonista amb un model que es va imitar reiteradament arreu del món.
Es tracta d'una revolució càlida i amable en què es pensa, es balla i se celebra.
Comissaris: Oriol Rossell i David Albet
ENLLAÇOS:
http://www.facebook.com/home.php?#/event.php?eid=66553074208&ref=ts
http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=33&i...
Loading...
4:57UTRÒPIC - Homenatge Duprat MACBA 09 Panis et Ci...by Pepissim3,063 views
Li va dir un camperol a la seva estimada: "Idolatrada meva, digues què vols... Per tu mataria, robaria; tot i la tristesa que això em causaria. Vull demostrar que et desitjo, que venero els teus ulls, el teu gest, el teu ser. Digues, espero la teva comanda. Per tu no m'importa si he de matar o morir".
Ella li digué al pagès, fent broma: "Si veritablement la teva passió és tan boja, surt ara i de la teva mare porta'm tot el cor".
Pepissim 2 years ago
I el camperol començà a córrer, com un llamp, i va desaparèixer pel camí. El crit boig de la seva estimada va caure en el camí.
El camperol arribà a la cabana, on la seva mare estava de genolls pregant. Li esquinça el seu cor el diable, caient la vella als peus de l'altar. Obté del pit el cor sagnant de la pobra mare i torna a proclamar: "Victòria, victòria, tinc la meva passió".
Pepissim 2 years ago
Però enmig del camí va caure i es trencà una cama. I en la distància li va saltar de la mà al terra el pobre cor. En aquell moment es va fer ressò d'una veu: "estàs ferit, pobre fill meu? Vine a buscar-me fill, aquí estic; vine a buscar-me que segueixo sent teva!"
Pepissim 2 years ago
Disse um campônio à sua amada: "Minha idolatrada, diga-me o que quer... Por ti vou matar, vou roubar, embora tristezas me causes mulher. Provar quero eu que te quero, venero teus olhos, teu porte, teu ser. Mas diga, tua ordem espero, por ti não me importa matar ou morrer".
E ela disse ao campônio, a brincar: "Se é verdade tua louca paixão, parte já e pra mim vá buscar de tua mãe inteiro o coração".
Pepissim 2 years ago
E a correr o campônio partiu, como um raio na estrada sumiu. Sua amada qual louca ficou, a chorar na estrada tombou.
Chega à choupana o campônio, e encontra a mãezinha ajoelhada a rezar. Rasga-lhe o peito o demônio, tombando a velhinha aos pés do altar. Tira do peito sangrando da velha mãezinha o pobre coração, e volta à correr proclamando: "Vitória, vitória, tens minha paixão".
Pepissim 2 years ago
Mas em meio da estrada caiu, e na queda uma perna partiu. E à distância saltou-lhe da mão sobre a terra o pobre coração. Nesse instante uma voz ecoou: "Magoou-se, pobre filho meu? Vem buscar-me filho, aqui estou; vem buscar-me que ainda sou teu!"
Pepissim 2 years ago