Un precusor de l'escola cristiana

Paraula i Vida

Un precursor de lescola cristiana (07/03/10)

Enmig del convuls segle XIX, lEsglésia catòlica a Espanya va viure, entre daltres, els sotracs de les exclaustracions i de la desamortització del govern de Mendizábal. Però, com diu un dels nostres historiadors, en general, lEsglésia a Catalunya en sortí més ferma i espiritualitzada, amb un anhel dassumir el repte duna descristianització sobretot del món obrer que vivia la primera industrialització- i amb un propòsit de renovar la vida cristiana i de sortir al pas de les necessitats socials que aquells temps plantejaven. Molts dels homes i dones cristians que varen protagonitzar aquests propòsits han estat declarats sants o beats, o hi estan en camí.
Fou tan ampli aquest fenomen entre nosaltres que els historiadors de lEsglésia reconeixen que Catalunya mai no havia tingut tants sants com en la generació que soriginà en el segle XIX. Lhistoriador Mn. Joan Bonet Baltà parlava del pas dels sants al•ludint aquest fenomen, que evidencia una notable riquesa espiritual i un fort desig de fer un servei social.
Entre els principals factors que contribuïren a aquest dinamisme de lEsglésia en el segle XIX hi ha unes dinàmiques congregacions masculines i sobretot femenines que influïren activament en la societat. El Concordat de 1851 va possibilitar el restabliment dalguns ordes religiosos antics i també la creació de nous instituts de vida religiosa que es recolzaven en lespiritualitat dalgun dels grans ordes històrics. Sovint era un grup de noies amb inquietuds espirituals i socials que començaven una experiència de vida religiosa professant la regla dels anomenats terços ordes, els terciaris i les terciàries daquests ordes religiosos clàssics: dominicans, carmelites, agustinians, trinitaris, franciscans, etc.
Es pot fer un elenc de més de vint congregacions que en aquells anys varen néixer entre nosaltres. El proper 25 dabril, larxidiòcesi de Barcelona viurà lelevació als altars del fundador duna daquestes congregacions: el caputxí i també sacerdot de la nostra diòcesi pare Josep Tous i Soler (Igualada 1811- Barcelona 1871). La cerimònia se celebrarà a la basílica de Santa Maria del Mar i la presidirà el cardenal Tarcisio Bertone, secretari destat del Vaticà, el col•laborador més proper del Sant Pare Benet XVI.
Quan feia un any que era sacerdot caputxí, Josep Tous, a causa dels decrets dexclaustració de 1835, hagué dabandonar el convent de Santa Madrona, a la Rambla, i viure un llarg exili a França i a Itàlia. Retornat a Barcelona lany 1843, sincardinà a la diòcesi com a sacerdot secular, però sempre va ser fidel a la seva espiritualitat franciscana i a les observances de religiós caputxí. Destinat a la parròquia de Sant Francesc de Paula de Barcelona amb un grup de noies daquesta parròquia que el tenien com a consiliari, fundà lany 1850 les que avui sanomenen Religioses Caputxines de la Mare del Diví Pastor.
Josep Tous fou a la vegada un home profundament contemplatiu i un home dacció, com demanaven aquells nous temps. Sobretot fou un gran fill espiritual de Sant Francesc dAssís. La seva activitat entre nosaltres ens deixà el record duna gran bondat, dun esperit de servei social i duna gran preocupació per leducació de la infància i la joventut, especialment de la infància i la joventut femenines.
En aplicació de les disposicions de Benet XVI sobre les beatificacions, la arxidiòcesi de Barcelona que visqué el passat 23 de gener la beatificació del doctor Josep Samsó a Mataró-, es prepara a viure aquesta nova beatificació, dóna gràcies a Déu i shonora dacollir la beatificació del pare Tous, considerat amb tota justícia com un dels precursors de lescola cristiana a Catalunya.


+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal Arquebisbe de Barcelona

Category:

People & Blogs

Tags:

• Un
• precusor
• de
• l'escola
• cristiana