La placa de Wilkins de 569 Km2 es desprén de l'Antàrtida

La gran placa de gel de Wilkins, en l'Antàrtida, ha perdut des del mes de febrer un bloc de 569 quilòmetres quadrats (quatre vegades la ciutat de París), dels quals ja s'han fos 414 quilòmetres quadrats. Així de freds són les dades que han fet públics el National Snow and Hissi Center (NSIC) de Colorit (EEUU) i la britànica British Antarctic Survey (BAS). Els científics culpen a l'escalfament global del desglaç de la placa, que en la seva totalitat amida 12.950 quilòmetres quadrats i que actualment solament està protegida per una prima tira de gel de 5,6 quilòmetres que uneix dues illes. Va ser Ted Scambos, del NSIC, qui primer va observar el desglaç. "El col·lapse subratlla que la regió de Wilkins ha experimentat una intensa estació de desglaç. El mar de gel s'ha esvaït, el que deixa a la capa exposada a l'acció de les ones", explica en un comunicat Scambos. Els experts de la BAS, que després de ser alertats pel NSIC van enviar una avioneta a inspeccionar la Wilkins, van confirmar el desglaç. "Havia pesats fragments de gel, de la grandària de petites cases, que semblava que havien estat espargits com ruïnes, com en una explosió", va dir en un comunicat Jim Elliott, de la BAS. El principal fragment que s'ha desprès de la placa amida uns 41 quilòmetres de llarg i uns 2,5 d'ample.

No és la primera vegada que la Wilkins es deshiela. Segons van explicar responsables de la BAS a la BBC, la capa s'ha mantingut estable al llarg de l'últim segle, però va començar a retrocedir en els 90. Fins a sis capes de gel en la mateixa zona del continent gelat ja han desaparegut (en el 2002, els 500.000 milions de tones de gel de la Larsen B es van convertir en icebergs en menys d'un mes), però la Wilkins és "la placa més gran de la península antàrtica que s'ha vist amenaçada fins a ara", va declarar David Vaughn, de la BAS. "No esperava veure que les coses ocorreguessin amb aquesta rapidesa", va agregar Vaughn, qui en 1993 va predir que una part de la Wilkins es perdria en 30 anys si seguia l'escalfament global. UNA PROVA MÉS Però la velocitat del procés duu a aquest científic a considerar l'ocorregut una prova de l'escalfament global. "Això no és simplement un aspecte normal de la formació de témpanos, sinó una prova més del canvi climàtic en la península antàrtica", va declarar Vaughn a la BBC. Vaughn sosté que la península antàrtica ha sofert un escalfament sense precedents en els últims 50 anys (al voltant de dos graus i mig). "Podríem veure la pèrdua de potser la meitat de la capa", va afirmar. Scambos, en canvi, es mostra més prudent, i és de l'opinió que cal esperar fins a gener per a veure si la Wilkins segueix fonent-se, ja que ara és el final de la temporada del desglaç d'estiu en l'Antàrtida. En termes d'augment del nivell de mar, la desaparició de la Wilkins tindria escasses conseqüències, ja que ja es troba surant. Però és un avís: l'Antàrtida i Groenlàndia tenen suficient gel per a elevar els nivells del mar en 64 metres.

Category:

Education

Tags:

• bloc
• gegant
• placa
• capa
• gel
• canvi
• climatic
• cienciesnaturals
• ciencies
• naturals
• antartida
• trencament
• wilkins
• desglaciacio

[pablosk89]

cuantas cosas habran en la antartida cuando el hielo se derrita y deje ver una superficie distinta.