I composed Evening wind after reading a number of haiku poems and zen writings and, after carefully reviewing ancient Japanese engravings (ukiyo-e) and drawings.
While doing this amazing journey into Japanese culture, I was acompanied by Toru Takemitsu's compositions and Renaissance polyphony -- mainly Antoine Brumel's rich textures from the Mass Et ecce terre motus and, the spirituality of Lassus Requiem.
With all the above mentioned baggage I developed a sense of contention, some refinement and, above all, a contemplative state of mind.
As a result, I conceived a highly concentrated music, simple in appearance but, very evocative. In this music, the feelings are related to calm and respectful observation of a natural element --air or water- that is continuosly changing but, whose essence remains across Seasons, like that of men.
I am not the kind of composer who foresees in his mind the final product and then, as if the piece was to be a bust, he removes all the unnecessary marble to let the fine sculpture emerge.
I have been working more like a handcrafter artist who molds the mud, making and unmaking, before finishing the sculpture --really finishing?
In this piece, I must admit, the most difficult part has been removing substance, not adding it.
I have been living with this composition for almost a year. While enjoying my introduction to Japanese world, I learned to look at nature with loving eyes and tender spirit.
Josep Maria Guix
_________________
Vent del capvespre s'ha anat teixint a partir de la lectura de haikus, de textos zen i també gràcies a la revisió pausada d'antics gravats i dibuixos d'artistes japonesos. Alhora, en aquest viatge iniciàtic m'han acompanyat la música de Toru Takemitsu, cada cop més propera, així com la vella polifonia del Renaixement -sobretot les riques textures de Brumel (la Missa Et ecce terre motus) i l'espiritualitat de Lassus (el Rèquiem a quatre veus). Tot aquest bagatge ha estat determinant per despertar en mi un sentit de contenció, de refinament i, per damunt de tot, una predisposició anímica.
Desconec si és cosa de l'edat, de l'evolució estilística personal o d'una actitud cada vegada més intolerant davant de tot allò que és accessori, però el resultat final ha estat una música concentrada, aparentment simple i, si més no així ho pretenia, força suggerent. Una música en la qual el sentiment sorgeix amb la contemplació d'una natura (l'aire, l'aigua) que canvia, com nosaltres, amb les estacions, tot i seguir sent essencialment la mateixa.
La idea estructural me la va proporcionar, també, un poeta japonès: "Habitualment, el poema està format per quatre versos: el primer vers conté la fase inicial; el segon vers, la continuació d'aquesta fase; el tercer vers canvia de tema, i el quart sintetitza els tres versos anteriors".
He treballat com l'escultor que moldeja l'argila, desfent i refent, un cop rere l'altre, abans d'enllestir -definitivament?- la peça. La dificultat principal ha estat treure, no pas posar, més matèria. Mai no m'he sentit identificat amb l'artista que treballa el marbre perquè ja veu l'obra acabada al seu interior.
He conviscut amb aquest projecte -i ho han patit els més propers, que són dedicataris de l'obra- durant més d'un any. N'he après molt. Ara sóc jo qui ha d'agrair a la Fundació Caixa Catalunya, als companys de professió, als amics, a la família, l'empenta per fer camí, perquè a mi m'atrau cada cop més el posicionament dels Bartleby -i aquell "preferiria no fer-ho" com a resposta davant del repte artístic. A tots ells: gràcies de tot cor.
Josep Maria Guix
Loading...
6:08
Gerhard: "Epithalamion" 2/3by NewMusicXX180 views
Link to this comment:
All Comments (0)