Llatí - AENEIDOS II (76-104)

TRADUCCIÓ: "Ben cert, oh rei, que t'ho confessaré tot sense mentir passi el que passi", Digué, "i no negaré que sóc de raça grega, Això per començar, i si bé la Fortuna ha fet de Sinó un dissortat,
No serà tan perversa de fer-ne també un fals i un mentider.
Potser per atzar, en alguna conversa ha arribat a les teves orelles el nom de Palamedes, descendent de Belos, així com la seva glòria enaltida per la fama; bé que innocent, els grecs, sota una falsa acusació de traïdoria, l'enviaren a la mort per una denúncia fama, perquè s'oposava a la guerra; ara, privat de la llum, el ploren.
El meu pare, que era pobre, m'envià com a company i parent pròxim d'aquest home a lluitar aquí, des dels meus primers anys. Mentre es mantingué intacte en el poder i feia sentir la seva autoritat en les assemblees dels reis, també jo vaig aconseguir un cert renom i honor.
Però, d'ençà que, per malevolença del pèrfid Ulisses, abandonà la terra dels vivents (parlo de coses ben conegudes), jo arrossegava una vida d'aflicció en l'obscuritat i el dolor, i m'indignava en el meu cor per la desgràcia de l'amic innocent.
I no vaig callar, boig de mi, i vaig prometre que, si l'atzar me'n donava l'ocasió, si mai tornava vencedor a Argos, la meva pàtria, seria el seu venjador, i amb aquestes paraules vaig suscitar aspres odis contra mi. No parà, és clar, fins que amb l'ajuda de Calcant...Però ¿per què us entretinc jo ara removent inútilment aquests fets desagradables?
Si teniu en un mateix concepte tots els grecs, si en teniu prou de sentir aquest nom, decreteu d'una vegada el meu suplici: això és el que voldria l'home d'Ítaca, i a bon preu us ho pagaran els Atrides.

TEXT: 'Cuncta equidem tibi, rex, fuerit quodcumque, fatebor uera', inquit; 'neque me Argolica de gente negabo. Hoc primum; nec, si miserum Fortuna Sinonem finxit, uanumetiam mendacemque improba fingit. Fando aliquod si forte tuas peruenit ad auris Belidae nomen Palamedis et incluta fama gloria, quem falsa sub proditione Pelasgi insontem infando indicio, quia bella uetabat, demisere neci, nunc cassum lumine lugent: Illi me cimitem et consanguinitate propinquum pauper in arma pater primis huc misit ab annis. Dum stabat ragno incolumis regumque uigebat conciliis, et nos aliquod nomenque decusque gessimus, inuidia postquam pellacis Vlixi (haud ignota loquor) superis concessit ab oris, adflictus uitam in tenebris luctuque trahebam et casum insontis mecum indignabar amici. Nec tacui demens et me, fors si qua tulisset, si patrios umquam remeassem uictor ad Argos, promisi ultorem et uerbis odia aspera moui. Hinc mihi prima mali labes, hinc sempre Vlixes criminibus terrere nouis, hinc spargere uoces in uulgum ambiguas et quaerere conscius arma. Nec requieuit enim, donec Calchante ministro- sed quid ego haec autem nequiquam ingrata reuoluo, quidue moror? si omnis uno ordine habitis Achiuos, idque audire sat est, iamdudum sumite poenas: Hoc Ithacus uelit et magno mercentur Atridae.'

Category:

Education

Tags:

• INSTITUT JOSEP TAPIRÓ
• LLATÍ
• CLAUSTRE
• ÁNGEL HUETE
• XA