"I quin mal faig si dic que sóc independentista? Si jo de mal no en sé fer! I si crido contra el vent i disparo amb les paraules, i si parlo del meu poble i resegueixo el vell paisatge, i canto els himnes de les nostres esperances, fins el dia que toquem amb les nostres mans la nostra absoluta llibertat, i més... I quin mal faig si dic que vull la independència!"

"Però mentre l'home no entegui la raó d'estimar l'indret on viu, jo... Seguiré lluitant enmig la fredor, com una flor que neix amb el desgel, l'embriac d'amor llenço el puny al vent, jo vull per demà: LA MEVA TERRA LLIURE"

"Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat, la bandera que en fa quatre, l'he desada en un calaix, no l'han teuré fins que bufi, ben fort el vent de llevant, i s'endugui aquest mal aire que ens toca de respirar.
Tenia un jardí amb tres arbres, el mal vent m'els ha esfullat, amb el jardí ple de fulles no fa de bon caminar, el mal vent encara bufa i jo no em canso d'esperar, per cada fulla caiguda, als arbres hi neix un tany.
De dos amors que tenia, l'un de terra l'altre mar, el de terra l'empresonen l'altre viu exiliat, jo no ploro pel de terra, ni em lamento pel de mar, plors i laments de que serveixen? Gent que lluiti és el que cal!
Tinc una llengua tant viva, com les més vives que hi ha, si quan parlo s'esparveren jo que sí em poso a cantar, canto i canto i cantaria si pogués més fort i clar. Quan les cançons siguin pedres, vinga fones al combat!
Amors, abres i banderes, són mots de bon recordar, qui n'apren la cantarella mai més no l'oblidarà, si de cas no l'heu apresa no us canseu de preguntar, que si els mots són com la pluja, la terra som tots plegats!"