Featured Playlists
GAV. Recitals Poetics.9 Parts. 24.04.08
24.04.08 Seu del GAV " Grup d'Acció Valencianista", Cap i Casal, Nació Valenciana. Varem tindre el privilegi d´escoltar en directe als nostres millors poetes en lo que va ser ú dels millors recitals poètics que's recorden.
La seu del Grup d´Acció Valencianista va reunir de forma excepcional un selecte grup de personalitats de la nostra lliteratura en lo que va ser una ocasió única per a fruir de la seua interpretació i viure en primera persona la declamació de les seues obres.
Els allí congregats escoltarem als poetes Ferran Gil, Rafa Meliá ,Anfos Ramon i Jose Luis Alapont, premiats en el concurs de llibrets. Aixina com Paco Blanch, expert en llibrets.
La charrada, ademés del seu gran interés, va estar plena de poemes recitats en directe per ells, en moments de gran emotivitat, que varem arrancar els aplaudiments del numerós públic que omplia la sala. Juan Jurado Garcia, director de la pagina teatrefaller.com va assistir també per a presentar l´acte.
El Grup d´Acció Valencianista, per el seu caràcter cultural és referent i punt ineludible per la gran qualitat de les personalitats que acodixen a les seues conferencies.
La Batalla d'Almansa. Joan Ignaci Culla. 27.04.09 -5 Parts
Tertulia lliteraria de Manises que s'efectua en Manises els darrers dilluns de cada mes, esta vegada la tanda es per a Joan Ignaci Culla i tracta sobre la Batalla d'Almansa i en que va influir per als valencians dit acontenyiment.
La batalla d'Almansa s'inserta dins de la Guerra de Successio, en la que els dos aspirants a la corona d'Espanya -l'Archiduc Carles i Felip d'Anjou- lluitaren per a ser el monarca dels territoris espanyols.
Els regnes de l'antiga Corona d'Arago, entre els quals es trobava el Regne de Valencia, prengueren partit majoritariament en favor de l'Archiduc (de la dinastia dels Austria), puix significava el respecte cap a les institucions i lleis propies de cada nacionalitat, i, en el cas valencià, el respecte als Furs. Pel contrari, Felip d'Anjou representava una monarquia centralisadora de tall frances sense cap tipo d'interes en respectar les llibertats dels pobles.
Els Valencians no estaven units en la guerra. Es dividiren en dos bandos, els que estaven disposts a morir per defendre les nostres llibertats nacionals -els maulets- i els que, per motius economics de classe, no tenien escrupols en vendre el nostre poble -els botiflers-. Els primers recolzaren llogicament a l'Archiduc, mentres que els atres ho feren al princip frances.
Els maulets, que lluien com a distintiu una veta blanca, estaven composts socialment per les classes menys elevades de la societat valencil'etimologia de la paraula maulet(diminutiu de "maula", que es referix a una persona de baixa categoria social, que està en relacio de subordinacio respecte d'un atra). Tambe s'enquadraven dins dels maulets el baix clero secular, la burguesia, els gremis i la mijana noblea, sobre tot, urbana.
Els botiflers, que portaven com a distintiu colors grocs, eren sobre tot els membres de l'alta noblea terratinyent, pero tambe s'inclogueren l'alta jerarquia eclesiastica i els llauradors de realenc.
El nom botifler prove de la paraula francesa "beautéfleur", que es la flor borbonica.
Els resultat de la guerra fon un exit per als partidaris de Felip V.
Les seues tropes, compostes sobre tot per francesos i castellans, conseguiren guanyar als austracistes.
Despres de la batalla d'Almansa, el 29 de Juny de 1707 es promulgà el Decret de Nova Planta, que suprimia els nostres furs. A partir d'eixe moment els valencians passarem a tindre les lleis i institucions castellanes per "justo derecho de conquista".
Mª Pilar Prosper i Soriano - Josep Manuel Matas i García. 25 d'Abril. Lo Rat Penat. 1996
PJV Conferencia-Coloqui Joan I. Culla- 5 Parts - 25.04.08
Desde la Plataforma Jovenil Valencianista, agraïr a les demes entitats (EnKara, Colectiu Cavanilles i la plataforma ARV) i persones (Juli Moreno, Manolo Gimeno, Manolo Soler, Jesu Macià, Joan Ignaci Culla, Rico Sogorb, etc.) per fer que els actes del 25 d'Abril hagen sigut un exit,
En primer lloc a les 19h començaren els actes en un discurs del president de la PJV fent un analisis sobre com estan considerats els Maulets hui en dia, al finalisar i mentres sonava el nostre himne, la muixeranga i la canço de lluita es procedi a fer l'ofrena floral en el monument.
Despres assistirem al sopar on en un ambient agradable i familiar tinguerem una excelent conferencia de Joan Ignaci Culla (que molt pronte la podreu tindre tots) comparant el Decret de Nova Planta i les imposicions llingüistiques actuals que vingué precedit d'un debat on es discuti en un to distens entre atres moltes coses l'actualitat valencianista i noves idees d'activitats i actuacions.
¡Vixca Valencia Lliure!
Sistema educatiu Finlandes
Bons professors, famílies compromeses i una sòlida inversió conseguixen l'educació més eficaç del món en el país nòrdic.
El sistema educatiu finlandés és públic i gratuït des de que un chiquet naix fins que fa el doctorat en l'universitat.
La pedra angular de l'èxit finlandés són els professors. Per a donar classes s'exigix una titulació universitària de caràcter superior. Un mestre de Primària requerix sis anys de carrera en l'Universitat. La seua formació està dirigida a que, a més de perfectes coneixedors de la matèria que impartixen, siguen «autèntics experts en Pedagogia». D'ahí l'extens del seu pas per l'Universitat.
Tant la Secundària Superior com l'Universitat són gratuïtes en Finlàndia. Si aprova els exàmens d'accés un pot estudiar durant 20 anys si li dona la gana, encara que la majoria d'universitaris no passen més de set (tampoc menys de cinc).
"Si fas plans per a un any, sembra arròs; si fas plans per a deu anys, planta arbres; si fas plans per a tota la vida, educa la gent." (Dit chinenc)
Reportage sobre l'Educació en Finlandia. http://www.stecyl.es/Prensa/04<wbr>1220_Escuela_Finlandia.htm
Advertisement





Play all(96)



