Poema de Miquel Martí i Pol Tots els anys que he hagut de viure allunyat del meu país han estat una nit fosca, un camí ple de neguit. Penso en tot allò que enrera vaig deixar quan vaig partir i amb els ulls de l'esperança torno encara al meu país. No estimo res com la dolcesa del cel blau del meu país; ara en sóc lluny, però me'n recordo dia i nit. Si un dia hi torno, el vent que em rebi esborrarà tots els neguits i oblidaré els anys que he viscut tan sol i trist. .................
ferrancabrer 1 year ago
Cançó meravellosa! Moltes mercès
Angelet07 2 years ago 3
Preciós, mercès per penjar-lo.
jcostacod 2 years ago 4