4 de copes- soldat de cuba- Formentera 2006

[Roodkapje17]

Ell construïa una casa, portes blaves terrat pla

Ella cosia la roba que els hauria d'abrigar

S'estimaven junts somniaven, tot era net i clar

Quan arribés la primavera, ells es podrien casar

Però va arribar l'edicte i ell no va poder pagar

Va haver d'anar a la guerra, va haver d' atravessar el mar

[Roodkapje17]

Jo t'esperaré que tornis, jo t'escriuré cada mes

Viure de les teves cartes, vés tranquil aquí estaré

I passaren les setmanes i ella no sabia res

Ell va caure a la batalla, va morir com un valent

[Roodkapje17]

Li enviaren una carta i ella creia que era d'ell

Li va caure el cor a terra quan va veure aquell segell

I allí quedà trista i freda de turment

"No vull creure, no, no és cert, jo a la terra i tu al cel"

Però va arribar l'edicte i ell no va poder pagar

Injusta guerra de pobres a on els rics es van salvar

"No, no és just, mai ho serà, doncs jo era rica al teu costat"

I allí quedà tota sola, abraçada a un tros de roba

Que cosia sense forces, era el seu vestit de noces.