"La cançó del soldadet" de Manel a El Món a RAC1

[lpiquerasysern]

Es fantastica, una lletra imponent i un gran ritme per pensar.hi

[panaderete]

meravellosa, visça els Manel !

[CARLES131]

SONT MOLT BONS, I HO FAN MOLT BE.

[metaloide]

màgica, l'escoltat al treball per casualitat i el que s'ha hagut d'amagar he estat jo.. em sortien les llàgrimes..

bravo, però bravo bravo eh! Mare de Deu senyor!!

[Malapersona]

Una maravilla

[orllamas1]

Han fet un treball excepcional amb aquesta canco Manel...m'han tornat els mateixos sentiments (i unes llagrimes, es clar) de quan era en l'Irak la 1ra vegada en el 2003 :-( ). Dedico aquesta canco a tots els meus amics que encara estan a l'Irak i a l' Afghanistan i per a tots aquells 'soldadets' que no van tornar amb nosaltres.

[marielito80]

@orllamas1 Yo también estuve en Irak en el 2004 (con los americanos) y la verdad es que esta letra también me sacado unas cuantas lágrimas cuando me pongo a pensar en algunos momentos bastante parecidos a los que narran els Manels. La verdad es que son unos genios porque han captado con mucha fidelidad lo que se siente y hasta las cosas que se dicen y les pasa por la mente a un soldado en semejantes condiciones. Una abraçada.

[orllamas1]

@marielito80 que be! Gracies pel teu servei. Amb que unitat estaves? Jo estava amb una unitat de Fort Bragg. Una abracada.

[marielito80]

@orllamas1 brigada 16 de policias militars (aerotransportada). també de fort bragg!

[aspuni]

Bravo pero Bravo Bravo eh, mare de Deu senyor

hahah crec que aixo ho diu tot

[aspuni]

es tant maca, es magica.

[Masnovita11]

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet

es tranquil·litza repetint

què farà, on anirà, si sobreviu:

“Aniré a ma mare ben vestit

i, abans que res, li hauré de dir

que em perdoni per tractar-la sempre així;

aniré a la Margarida a fer-li un fill

per, només veure’l, intuir

que l’estimo més del que m’estimo a mi”.

[WhiteDeath]

@Masnovita11 Aquest últim vers és increible, quins poetes!!

[Masnovita11]

@WhiteDeath ja veus a mi s'em posa la gallina de pell i gairabé puc sentir al cap el pensaments del pobre soldadet moribund..que tenen aquesta gent que fa que les llestres i la música sempre semblint tant a prop nostre? una obra mestre aquest segon treball,no puc parar d'escoltar-ho!! gràcies nois!

[Masnovita11]

es comportes s’han obert i, en un segon, s’inunda el mar de soldats disparant a l’infinit amb un soldadet al mig, que carrega mentre insulta a l’enemic. I entre bomba i bomba tot li va prou bé fins que una cau just al costat. Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”, però després sent a l’esquena un dolor estrany i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang. Gira el cap a banda i banda. Seu a la sorra i descansa.

[Masnovita11]

I fa un amén, poc convençut, el soldadet, i acaricia el seu fusell, intentant no pensar en res. Des de proa es van fent grossos els turons, “soldadet, valor, valor, que depèn de gent com tu la sort del món”. Però “si una bala enemiga creua el vent i em travessa el cervell”, es planteja el soldadet, “les onades m’arrossegaran i mil peixos de colors lluitaran per devorar la meva carn”. I és quan pensa “jo m’amago; quan no mirin, jo m’amago”. Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,

[Masnovita11]

Escolteu la cançó del soldadet que a través d’un ull de bou veu que volen uns falciots! I no és que hi entengui molt, el soldadet, però, que volin els falciots, deurà voler dir que la terra és a prop. I tan a prop deu ser que baixa el capità i intenta no semblar nerviós mentre acaba la instrucció: “Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents i arrapeu-vos a la vida amb les ungles i amb les dents”. Ja a coberta, els homes resen. Ja a coberta, els homes resen.

[Sohiroh]

Ostia ....sin cracks....

[colvinatto]

Un cop més... Gràcies Rac1!!!!!